Anar al contingut

El relat d'Albert Sánchez Piñol de la "derrota apocalíptica" del 1714 arriba a les llibreries

"300 anys després el problema no s'ha resolt", opina l'autor de 'Victus'

ERNEST ALÓS / Barcelona

Set anys després de la publicació de la seva última novel·la, 'Pandora al Congo', Albert Sánchez Piñol ha presentat a la seu de l'editorial La Campana la seva última novel·la, 'Victus', que el 10 d'octubre arriba a les llibreries. Però la seva intenció de narrar la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714 en més de 600 pàgines ve encara de més enrere. Segons Piñol, la "derrota apocalíptica" després d'un any de setge i la fi de les institucions catalanes a mans de Felip V és "una tragèdia perfecta" que en qualsevol altra cultura hauria donat peu "a tot un gènere", com el 'western'. "Entenc que com a societat girem l'esquena al fet bèl·lic, però no que suprimim el fet èpic de la nostra història", ha afegit.

EL PERIÓDICO publicarà en la seva edició del 10 d'octubre una entrevista amb l'autor sobre les claus de la novel·la, i la primera crítica sobre el llibre.

Piñol ha optat per escriure la història en castellà. "Vaig escriure les primeres 100 pàgines en català, i no tinc una resposta exacta de per què, però no funcionava", ha explicat. Potser un motiu sigui que el castellà li permetia "prendre distància", no escriure "una novel·la catalana, en català i per a catalans", o que una de les font principals que han inspirat el seu text, el cronista de l'època Francesc de Castellví, va escriure des de l'exili de Viena 5.000 pàgines sobre els fets en castellà. Encara que ara també troba altres virtuts a l'ús d'aquesta llengua (per Sant Jordi el llibre estarà traduït al català), més lligades a la necessitat de fer pedagogia del passat de Catalunya. "S'edita en unes circumstàncies molt especials que jo no podia programar. Per exemple, els que diuen que si som independents el primer que farem serà suprimir el castellà tenen aquí una resposta".

L'altra elecció de partida de l'autor és utilitzar com a narrador un personatge històric, Martí Zuviría, ajudant del general Villarroel (que situa com a gran heroi del setge i en destaca el seu origen espanyol), del qual se sap la seva existència però n'hi ha molt poques dades concretes. "Els buits de la història són l'infern de l'historiador i el paradís del narrador", ha comentat. 

"El problema no s'ha resolt"

Segons Sánchez Piñol, Catalunya segueix sent el que és perquè els barcelonins del segle XVIII van defensar fins al final els baluards de la ciutat i van ser vençuts de forma sagnant, en lloc de deixar-se vèncer més fàcilment: "Va ser una derrota apocalíptica, una derrota militar i institucional, però ha deixat un capital simbòlic que avui es pot expressar amb orgull (...) "El problema no s'ha resolt. Aquests 300 anys han estat un parèntesi".

A l'hora de definir l'episodi històric, l'antropòleg i escriptor fuig de les interpretacions romàntiques i d'aquelles que limiten el conflicte a una guerra successòria. D'entrada, explica, "el 1714 va ser el fruit de la 'rauxa'", de la pressió popular sobre unes elits socials tèbies". Per aquest motiu preval la "perspectiva popular dels fets", amb nombrosos detalls extrets de fonts primàries.

En la presentació del llibre, el catedràtic de la UPF Joaquim Albareda, autor d'una recent història de la guerra de successió a l'editorial Crítica, ha donat el 'nihil obstat' historiogràfic a l'orientació del text de Sánchez Piñol: "Va ser el poble qui va decidir defensar les seves llibertats. No una cosa arcaica contra l'absolutisme borbònic teòricament modern, com alguns defensen; era més modern políticament parlant el constitucionalisme català".

Davant el dubte de si els passatges sobre el conflicte Catalunya-Espanya recollits al llibre reflecteixen la situació del segle XVIII o més aviat l'actual, Sánchez Piñol ha sostingut que "la catalanofòbia no s'inventa ara". I ha posat com a exemple un opuscle borbònic de l'època que cita al llibre gairebé textualment.