El tresor de fenicis i romans

Les ruïnes de l'antiga Cartago, ciutat mítica pels seus enfrontaments amb Roma al llarg de les guerres púniques, conviuen avui a la costa mediterrània, molt a prop de Tunis, amb un barri residencial en què els mosaics de les vil·les romanes s'alternen, en aparent harmonia, amb luxoses mansions. Tot se superposa en aquesta nova Cartago en què, malgrat la irrupció de la modernitat, resulta impossible no evocar la història llunyana.

Expliquen que l'antiga Cartago, fundada per fenicis procedents de Tir al segle IX aC, era una ciutat espectacular, però també és cert que avui en dia queda molt poc d'aquella colònia que comptava amb dos ports i un santuari dedicat al déu Baal. Aquella Cartago, evocada per Gustave Flaubert en la seva novel·la històrica Salambó, va ser destruïda totalment pels romans el 146 aC. «¡Delenda est Cartago!», la frase atribuïda a Cató el Vell, que diuen que la pronunciava sovint en els debats del Senat de Roma sobre les guerres púniques, encara sembla que ens ressona a les orelles.

Els elefants d'Aníbal

Les guerres púniques van suposar el final de Cartago. Tenien com a rerefons el domini del Mediterrani occidental, es van desenvolupar entre els anys 264 i el 166 aC, i ens han deixat una imatge icònica: la travessa dels Alps per part de l'exèrcit del cartaginès Aníbal, que comptava amb elefants.

La destrucció de Cartago va arribar amb la tercera guerra púnica, quan les tropes romanes, que es componien de més de 80.000 soldats, van assetjar la ciutat. El setge va ser molt llarg, ja que en els dos primers anys els romans no aconseguien trobar la manera d'entrar a la ciutat.

No va ser fins al 146 aC quan les tropes d'Escipió Emilià ho van aconseguir. Després d'una horrible matança, els supervivents van ser esclavitzats i Escipió va ordenar arrasar la ciutat fins als fonaments. Va fer que la llauressin al llarg de 17 dies, i després hi va sembrar sal amb l'objectiu que no hi tornés a créixer res mai més.

Anys després, no obstant, el 29 de la nostra era, l'emperador Octavi va fundar al mateix lloc la colònia romana Júlia Cartago, que es convertiria en la capital de les províncies romanes de l'Àfrica. Encara que la ciutat va arribar a ser la segona en importància de tot l'Imperi, tampoc va tenir gaire bona sort. Els romans van sucumbir a la invasió dels vàndals el 425 i, posteriorment, els bizantins, en un breu període del segle VIII, i els àrabs van canviar el destí de Cartago.

Termes d'Antoní Pius

Notícies relacionades

¿On és Martin Margiela?

La People in Red Barcelona destil·la solidaritat i glamur

Declarada Patrimoni de la Humanitat el 1979, a les ruïnes de Cartago destaquen avui les restes de les termes d'Antoní Pius, que ocupen 1,8 hectàrees a la vora del mar. Van ser construïdes entre els anys 142 i 162, i continuen allà a manera de testimoni d'una ciutat que ha tingut diverses vides.

Des del turó de Byrsa, no gaire lluny, es pot contemplar l'espai que ocupaven els antics ports púnics, però el que hi ha ara al punt més alt és la catedral de Saint Louis, res a veure amb l'antic santuari de Tanit. Al pròxim amfiteatre, molt menys impressionant que el d'El Djem, uns quilòmetres més al sud, se segueix celebrant cada estiu una temporada d'espectacles que mira d'insuflar vida a una vella ciutat, Cartago, que molts segles enrere va arribar a fer tremolar el totpoderós Imperi romà.