El festival d'estiu de BARCELONA

'Molly Sweeney',de la radiant foscor a la llum encegadora

L'obra narra el drama d'una cega que recobra la vista

Míriam Alamany, a ’Molly Sweeney’.

Míriam Alamany, a ’Molly Sweeney’.

1
Es llegeix en minuts
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

Viure (feliç) en una foscor reconeixible i reviure l'aventura (incerta) que es faci la llum. Aquest és el trànsit de Molly Sweeney, l'obra de l'irlandès Brian Friel que arriba avui a l'Espai Lliure. Inspirada en un cas real que va recollir el neuròleg Oliver Sacks, narra la història de Molly Sweeney, una dona cega des de la seva infància i que un dia, empesa pel seu marit, decideix sotmetre's a una innovadora operació per recuperar la visió. El canvi serà brutal. No només podrà tornar a veure-hi, també deixarà enrere una forma d'entendre el món per iniciar un dur aprenentatge.

Aquesta història que es mou entre l'emoció i el pensament ha seduït un equip tan solvent com el que formen Miquel Górriz, aquesta vegada director, i els intèrprets Xicu Ma-só, Míriam Alamany i Carles Mar-tínez. No són una companyia tradicional (presumeixen del fet que no tenen ni nom), però constitueixen «una família desestructurada» que ja suma una quinzena d'espectacles junts en les dues últimes dècades.

Feia uns cinc anys que tenien el text a les mans i no el van estrenar fins al passat festival Temporada Alta, al guanyar el premi Quim Masó. Davant la reestrena al Grec, Górriz no escatima elogis al parlar de l'escriptura de Friel, tan marcada pels storytellers (narradors d'històries) propis de la tradició oral irlan-desa.«És un prodigi d'enginyeria dramàtica amb tres monòlegs que teixeixen una història. Coincideixen el fons i la forma en un còctel d'emoció, conflicte i acció dramàtica».

Notícies relacionades

Aquests tres monòlegs van a càrrec de la protagonista (Míriam Alamany), del seu marit Frank (Carles Mar-tínez, un campió de les bones causes a l'atur, i del doctor Rice (Xicu Masó), un oftalmòleg en hores baixes que busca la remuntada personal amb l'operació. L'espectador construeix l'obra a partir d'aquests tres punts de vista diferents.

«El problema no és veure-hi o no, sinó entendre el que veus», apunta Górriz. El dilema egoisme/altruisme sobrevola una peça de profund conflicte ètic i moral. «Molly Sweeney és la història de la destrucció d'una identitat», sosté el director, que va més enllà i diu que també es pot veure com la destrucció de la identitat d'un poble.