La perillosa addicció a les remuntades
"No sé quin esperit hi ha en aquest equip, però no és plat de bon gust", va dir Ferran Torres al veure’s de nou per darrere en el marcador. Però al futur campió semblen motivar-lo les adversitats. Quatre gols en un període li va clavar el Barça al Madrid per tercera vegada en aquest curs.

Raphinha avança davant Tchouaméni i Modric, ahir. | JORDI COTRINA
Remuntar porta implícit un marcador advers. L’afició a les remuntades del Barça sembla haver derivat en una addicció, com si necessités veure’s en dificultats per extreure el millor de si mateix. Cosa que també significa haver-ho fet molt malament abans. Es diu clàssic per com d’antic i repetitiu que és el duel entre el Barça i el Madrid, però més original que l’últim no pot ser.
No era la primera vegada que els blancs s’avançaven. Ni tampoc que ho fessin dues vegades. Ni a Barcelona. Ni que fos el mateix jugador, Kylian Mbappé, que es creix sempre quan veu el gran rival al davant. Ni que es veiessin sis gols en la primera meitat. Tot això ja s’ha vist.
"No sé quin esperit hi ha en aquest equip, però quan hi ets dins no és plat de bon gust", va assenyalar Ferran Torres al final del partit després que es consumés la remuntada definitiva. Potser no l’última.
Quatre en mitja part
No s’havia vist fins aquesta temporada que el Barça li clavés quatre gols al Madrid al Bernabéu, a l’Aràbia Saudita i a Barcelona, en només 45 minuts. Tampoc que, després d’encaixar dos gols en 14 minuts –una novetat que regalés els dos–, fes quatre gols en 30 minuts, fins a tombar el marcador abans del descans. Mai s’havia vist que l’afició culer comencés a cantar "olè, olè" en la primera meitat a l’alliberar-se de l’angoixa que es va estendre a Montjuïc amb el 0-2.
O que Eric Garcia marqui en dos partits seguits el tret de sortida . O que el segueixi el juvenil Lamine Yamal presumint d’anotar en els partits importants als 17 anys. Que faci cinc partits seguits que Raphinha mulla, amb un altre doblet al Madrid. I tampoc s’havia vist que Fermín celebri un golàs corrent com un possés cap a la grada, que l’àrbitre l’anul·li sense que s’escolti ni un xiulet de rebuig; potser pel costum d’assimilar decisions contràries.
Notícies relacionadesEn realitat, el que crea addicció és el Barça en si mateix, aquesta irreductible capacitat per sobreposar-se a les adversitats, als seus errors, a les seves debilitats, que les té, repetida la singular propensió a gestionar derrotes parcials. "Hem de corregir algunes coses, com els gols que regalem i els gols que fallem", no va dubtar a reconèixer Lamine Yamal.
No importa el lloc, no importa tampoc el rival: tant és el Celta com el Benfica. El mèrit és que tant fa el Metropolitano com el Madrid. No hi va haver cap càntic de "campions, campions". També això va ser estrany.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Turisme de masses Inventen platges falses per despistar els turistes a les Balears
- Pobresa a Catalunya La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»
- La fuga d’agost del 2024 Sallent reconeix que els Mossos no van sospesar la fugida de Puigdemont
- Baròmetre municipal La vivenda supera la inseguretat com a principal problema dels barcelonins
- Tempesta judicial i política L’empresonament de Cerdán noqueja Sánchez, que no pot desviar el focus
- Segons l’Institut Carles III Espanya registra 265 morts prematures atribuïbles a la calor de l’última setmana, 43 a Catalunya
- EL MERCAT BLAUGRANA El Barça renova Ansu Fati fins al 2028 i el cedeix al Mònaco
- Sanitat pública Catalunya reforma l’atenció primària perquè en un any es pugui oferir assistència en 48 hores
- La legislatura catalana El Govern d’Illa recolza Sánchez, però s’aïlla de la seva crisi: «Estem centrats a governar Catalunya»
- Mobilitat Evacuats una vintena de passatgers pel túnel del funicular de Montjuïc per una incidència