La ‘generació muda’ arriba a l’oficina

-(B) Sí.

-(A) ¿I què t’ha dit?

-(A) Bé, li he enviat un correu. Encara no m’ha respost.

-(A) ¿Per què no li truques? Necessitem una resposta ja.

-(B) Li envio un altre correu, a veure...

La conversa, en infinitat de variables, resultarà molt familiar tant per a boomers (interlocutor A) com per a mil·lennistes i centennistes (interlocutor B). La batejada com a generació muda [joves que han crescut amb el mòbil enganxat a la mà però que l’últim que els passa pel cap és fer-lo servir per trucar, i encara menys agafar-lo si els truquen] s’ha anat incorporant al mercat laboral i moltes vegades sent pànic a despenjar el telèfon i parlar. Aquesta situació ja suposa un problema en oficines de mig món, ja que estem davant d’un fenomen global.

Xavier Cros és directiu en una multinacional amb base a Suïssa, país on fa 15 anys que dirigeix un equip i des d’on ha sigut testimoni d’aquest canvi d’hàbits comunicatius "difícil d’entendre des d’una mirada boomer", fa broma. "M’he adonat de com els costa agafar el telèfon i trucar, ¡i estic parlant de venedors!", apunta el directiu, sorprès pel que es podria interpretar com una manca de proactivitat.

Inapropiades i intrusives

"Els preguntes el motiu i et responen que ja els han enviat un correu (feina feta); però ¡són comercials! L’altra persona rebrà molts correus electrònics i que et coneguin, que et posin ja no cara però com a mínim veu, és una manera de diferenciar-te, de ser pròxim, de persuadir", reflexiona Cros, qui, després de temps trobant-se amb aquesta situació, s’ha arribat a plantejar una altra pregunta: ¿I si els clients també són d’aquesta mateixa generació a qui les trucades els semblen inapropiades i intrusives?

El 75% dels joves entrevistats en l’estudi Generation Mute, Millennials Phone Call Statistics  (realitzat fa ja alguns anys a 1.200 mil·lennistes nord-americans nascuts entre 1981 i 1996) responien que rebre una trucada els resultava "una intromissió en la vida quotidiana que consumeix molt de temps". Molts d’ells asseguraven que els generava episodis d’ansietat.

"La manca de seguretat en les seves habilitats comunicatives fa que activin mecanismes de defensa com l’evitació; si no truquen, no hi ha oportunitat de posar a prova aquest dèficit d’habilitats", adverteix Ferran Lalueza, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), coautor de l’informe La generació muda: per què els mil·lennistes no agafen el telèfon?, que apunta que el 81% dels joves sent ansietat abans de "tenir prou valor per fer una trucada".

No voler despenjar el telèfon pot portar una sèrie de problemes no només en l’àmbit professional, sinó també en el personal. Quan fas una entrevista de feina el més probable és que alguna de les fases sigui telefònica; si compres per internet, el repartidor et trucarà en cas que no siguis a casa; o atendre una consulta mèdica per telèfon, que ja és tota una realitat: "La telefonofòbia, com totes les fòbies, una vegada es desenvolupen, afecten significativament la vida dels que la senten, ja que retallen una part important de la vida normal", explica una especialista.

El 2018, l’informe Societat digital a Espanya, editat per la Fundación Telefónica, ja assenyalava que el 96,8% de les persones d’entre 14 i 24 anys preferia utilitzar les aplicacions de missatgeria per comunicar-se (i que per al 95,1% dels espanyols la missatgeria instantània era el mitjà de comunicació preferit).

El que ens diferencia

Igual que Cros, Sílvia Miró, directora de l’àrea de treball de PIMEC, se sent identificada amb el paper de l’interlocutor A en la conversa que obre aquesta informació. I, igual que Cros, està convençuda del valor afegit de la competència social en qualsevol lloc de treball, no només de comercial. En el periodisme, sens dubte. "És el que ens distingeix de les màquines", apunta Miró, que afegeix que no és una cosa que pensi ella, que també, sinó que hi ha estudis que corroboren la importància de les anomenades "competències toves".

"En un món cada vegada més digitalitzat i automatitzat augmenta l’interès per habilitats tan humanes com les competències socials i de comunicació", assenyala la directora de l’àrea de treball de PIMEC, que recorda el recent estudi Les competències toves en un món digitalitzat: el valor humà davant el progrés tecnològic, elaborat amb la UOC a partir de l’anàlisi d’1,7 milions de vacants laborals publicades en línia, en què s’assenyala que 4 de cada 10 llocs de treball demanen comptar amb competències socials i comunicatives.

"Habilitats toves"

Notícies relacionades

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

Anna Bacardit: "Mai em vaig trobar malament, no m’esperava el càncer"

Malgrat que Miró apunta que aquesta aversió a parlar per telèfon no és un impediment per a la incorporació al mercat laboral, sí que planteja la necessitat d’establir mecanismes per ajudar-los a desenvolupar aquestes habilitats.

En aquest sentit, fa pocs dies el diari britànic The Guardian publicava que milers d’estudiants de la generació Z a Greater Manchester (a la ciutat i a nou municipis de la seva àrea metropolitana) aprendran "habilitats toves" com l’empatia i la gestió del temps en una prova pilot, la primera d’aquest tipus al Regne Unit, destinada a ensenyar eines "quotidianes però essencials". Es tracta d’un programa pioner, explica el rotatiu britànic, que ensenyarà els més joves "a desenvolupar-se amb èxit en el món laboral", després que diverses empreses assenyalessin que els "nadius digitals" tenen una considerable por de parlar per telèfon [una altra vegada la conversa entre A i B] i fins i tot a fer entrevistes de feina. La causa és la manca de seguretat en les seves habilitats comunicatives a què es referia el professor Lalueza.