Empremta espanyola en la guerra dels EUA

Aquest país anomenat Espanya, amb totes les seves particularitats, s’hauria "d’enorgullir més" de la seva història, especialment perquè encara són molt desconeguts alguns dels seus episodis més interessants. "Els espanyols no ens hem venut bé". Això sosté Jorge Molist (Barcelona, 1951), plusmarquista de la novel·la històrica més exitosa, que s’acaba d’embarcar en el grup Penguin Random House procedent de la gran nau Planeta, on va arribar a vendre més d’un milió de llibres. Ho diu davant la badia de Cadis, on l’han portat els vents de la promoció de la seva novel·la marinera El español (Grijalbo), un llibre que és alhora una travessia aventurera des d’aigües turques passant per Menorca, Barcelona, Cadis, l’Havana i l’assetjada ciutat de Charleston gràcies al seu protagonista, el menorquí Jaume o Jaime Ferrer.

El rerefons és el segle XVIII, quan l’imperi espanyol va arribar a la seva màxima extensió territorial de la història, amb enclavaments tan poc coneguts com Nutka, a Alaska, on es van instal·lar llavors tropes espanyoles. Després d’aquest cant del cigne, ja tot seria anar minvant.

L’espanyol títol que no li van recomanar perquè "provoca rebuig en uns i en d’altres, una adhesió fanàtica i acrítica," té tot el que necessita una novel·la d’aventures que es preï: un jove valent, i fins i tot temerari; una venjança per complir; un amor complicat que no pot arribar a bon port. Sense oblidar girs de guió narratiu que ens porten des de l’illa de Menorca, ocupada llavors pels anglesos, fins a la guerra d’Independència dels Estats Units.

Per Molist, que va estudiar Enginyeria industrial, va treballar en els llocs de treball més variats, des d’aprenent d’impressor fins a extra de cine, i va arribar a tenir un càrrec destacat en una corporació nord-americana, on era conegut com El español, era aquest i no un altre el títol que havia de portar la seva novel·la. L’escriptor es queixa a Cadis del desconeixement per part d’Espanya i del poc apreci històric que els nord-americans dediquen al llegat hispà als EUA, fins i tot abans que Trump li declarés la guerra al castellà. "L’empenta d’allò hispà és tan poderosa que no pot apaivagar-la", assegura.

Testimoni directe

Notícies relacionades

Com podem posar l’algoritme al servei de l’empatia

De la tornada de ‘Miércoles’ a ‘Alien: Planeta Tierra’, les sèries de l’estiu

Després de viure a Cincinnati, Molist va passar un temps a Califòrnia, on va ser testimoni directe de l’empremta que els espanyols van deixar en el país. Inspirat per això ha pres com a model del seu heroi un personatge real: Jordi Ferragut (Ciutadella, 1755 - Pascacagoula, EUA, 1817), que després va passar a ser Jorge i va acabar sent conegut com a George Farragut, l’únic espanyol que va lluitar en la guerra de la Independència sota bandera nord-americana i pare del primer almirall de l’armada nord-americana, David Farragut, nomenat per Abraham Lincoln després de destacar en la guerra de Secessió. "La fama del fill, a qui els EUA han dedicat carrers, ha enfosquit el record del pare i crec que la meva novel·la li ret homenatge".

Les aventures de Ferrer, fidel al rei Carles III però partidari al seu torn d’un parlamentarisme que trigaria a arribar a Espanya, podrien no acabar-se amb El español. "Estic mirant d’armar una continuació amb aquells espanyols que es van deixar seduir per l’ideari de la revolució americana, hi estic donant voltes".