Incomplir sense conseqüències
Imagen de la reunión del CGPJ en Barcelona /
Aviat, el 25 de juny, es complirà un any de l’acord a què van arribar el PP i el PSOE per renovar el CGPJ després de més de cinc anys de retard. L’acord havia de servir, entre altres coses, perquè el nou Consell pogués nomenar les nombroses vacants que afecten el funcionament normal de la justícia. Entre les quals vacants a la cúpula judicial que inclouen el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional, els Tribunals Superiors de les Comunitats Autònomes i les Audiències Provincials. A principis d’any l’òrgan va aconseguir el consens necessari per designar 30 places, 21 de les quals corresponien a l’alt tribunal. No obstant, aquestes designacions han sigut impugnades judicialment davant les sospites de l’aplicació de quotes per afinitats ideològiques i ara la validesa dels nomenaments depèn del mateix Suprem. I s’hi ha d’afegir que segueixen pendents altres nomenaments clau en aquest mateix tribunal, entre els quals les presidències de les sales Penals i del Contenciós Administratiu, perquè els membres del Consell no aconsegueixen posar-se d’acord. I això és una cosa que no fa més que donar aparença de veracitat a la sospita que s’apliquen quotes polítiques, tot i que com ja passés amb els primers nomenaments els uns emmascarin els vetos ideològics en raons de paritat de gènere mentre que als altres els serveixi per garantir la continuïtat al lloc de persones considerades afins amb els mandats expirats. I no són els únics nomenaments pendents, ja que en total són prop de 60 els que resten per designar en els diferents nivells de la justícia.
Que el desbloqueig en la designació del nou CGPJ fos el resultat, per molt que sigui l’habitual, d’un acord partidista entre el PP i el PSOE, que a més es va produir amb la vergonyant tutela de la Comissió Europea, no fa sinó desvirtuar el paper de les Corts Generals i evidenciar, una vegada més, que els tentacles de l’Estat de Partits arriben a totes les institucions de l’Estat i n’afecten el funcionament. Perquè és precisament per càlculs de naturalesa ideològica que els membres del CGPJ no estan complint les seves obligacions, és a dir garantint que les vacants siguin cobertes en el menor temps possible i que els relleus es produeixin en els terminis establerts, amb celeritat i diligència. Però no passa res. Com tampoc passa res quan el Govern decideix no presentar una proposta de pressupostos al Parlament.
En els dos casos incomplir funcions bàsiques per al bon funcionament del sistema polític donen compte d’un escàs respecte institucional que afecta la qualitat democràtica. I lamentablement és difícil evitar-ho. Ni existeix un disseny institucional que inclogui mecanismes de salvaguarda que obliguin a complir les funcions assignades ni existeix una cultura política que porti a les persones responsables a presentar la dimissió quan no ho fan. I això és una cosa que s’hauria de repensar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
