Mig segle del Lübeck, pioner dels frankfurts

El frankfurt Lübeck compleix mig segle de vida aquest 2025 , una edat que comença a ser la d’una botiga venerable en aquesta Barcelona de tantes i tantes franquícies, i l’aniversari és una ocasió formidable per reparar en un detall que en ocasions passa inadvertit, que aquest tipus de negoci que simplement es presenta de cara al públic amb el nom d’una salsitxa alemanya en lletres preferentment gòtiques és un fet diferencial de Barcelona i d’algunes altres ciutats de l’entorn, però un autèntic exotisme en altres latituds. I el Lübeck, a més, és, segons es miri, un espiell des d’on observar la història quotidiana de la ciutat.

Sant Antoni Maria Claret, número 133. Aquesta és l’adreça postal. És la cantonada amb Padilla, de manera que des que va obrir les seves portes, més o menys per aquestes dates, però de 1975, va ser el frankfurt del cine Nàpols i ara ho és del Phenomena. També ho era de la soldadesca que feia la mili a la caserna de Lepant, i dels familiars que anaven a visitar algú a L’Aliança o Sant Pau, i dels veïns del barri, i, en un detall que ha caigut en l’oblit, dels que de matinada, després d’una nit amb els amics, preferien anar a dormir amb la panxa plena. A aquests, que compartien barra amb taxistes i conductors d’ambulància, el Lübeck els acompanyava els entrepans amb bona música d’Iggy Pop i The Cure.

El 2014, sota el títol Bar Celona on The Rocks, es va publicar un llibre que repassava un a un la llarga llista d’aquests bars i llocs de menjars que per hac o per be es pot assegurar que han sigut la segona llar de no pocs barcelonins. Morryssom, La Bodega d’en Rafel, Los Caracoles, Sarrià 82, La Bodega Cervantes, Monopol... La llista és llarga i en ella no faltava, és clar, el Lübeck, que és dels que sobreviuen, i amb el plus que mai ha canviat de mans. Continua sent el negoci de la família Anglès, un cognom que, per poc que s’estira del fil, ofereix noves sorpreses.

Els Anglès, recorda la María Jesús, avui jubilada i que ha deixat el frankfurt en mans del seu fill Chema, són història de l’escena catalana. Entre 1873 i 1986, van ser mestres de l’art dels putxinel·lis. Potser algú els recorda encara pels seus espectacles en un teatret del Turó Park, però sota el nom artístic de Putxinel·lis Anglès van actuar en algunes de les millors escenes de la ciutat. Al Liceu, per exemple, no una sinó tres vegades, el 1958, el 1962 i el 1974, la primera d’elles en una representació d’El retablo de Maese Pedro.

Va ser després d’aquesta última representació quan va néixer el frankfurt. Explica la María Jesús que la seva família tenia allà una tintoreria, un negoci del qual no li venia de gust agafar les regnes. Si es tractava de posar-se davant d’una planxa, millor que fos la de fer entrepans. La idea va ser del seu marit. Eren joves i, quan sortien com a parella, sopaven de vegades en algun dels poquíssims frankfurts que hi havia a la ciutat. Hi havia, per descomptat, l’avui mític Pedralbes. Segueix obert el de la plaça de Sant Jaume, que amb els seus tot just 7 m2 de superfície pot ser que sigui un rècord Guinness en la categoria de mides. Van ser un èxit i, en el cas de Barcelona, una singularitat, perquè va ser com si es patentés amb règim d’exclusivitat l’aspecte d’aquest tipus d’establiments, en els quals l’ús d’un cartell amb lletres gòtiques semblava inqüestionable.

Un segle de salsitxes

No és fàcil rastrejar els antecedents d’aquesta amistat de Barcelona amb aquest tipus de salsitxa alemanya que a mig món es coneix com a hotdog i que ni tan sols al seu país natal té com a nom preferent el de la ciutat de Frankfurt. Més comú és demanar-hi un currywurst. Les referències bibliogràfiques són nebuloses, però es dona per cert que durant els anys 20 va viure a Barcelona un xarcuter alemany que elaborava aquest producte, tot i que gairebé exclusivament per a la comunitat local dels seus compatriotes. Va ser durant l’Exposició Internacional de 1929 quan aquella mossada va causar sensació. Si un país va brillar amb llum pròpia en aquella expo, va ser el germànic. Fins i tot per les seves salsitxes.

Notícies relacionades

Empremta espanyola en la guerra dels EUA

Pérez Gellida torna ambel seu ‘thriller’ més cruent

Potser la Guerra Civil i l’autarquia van eclipsar aquell moment iniciàtic i no va ser fins entrats els anys 50, ja amb la Sisena Flota sorprenent amb la seva presència pels carrers de Ciutat Vella, quan aquest producte va començar a renéixer, sobretot des del dia en què va arribar al colmado Conesa, de la plaça de Sant Jaume, una llauna procedent d’Alemanya. La van obrir, com qui aixeca la tapa d’un cofre del tresor, van passar les salsitxes per una paella amb poquíssim oli, van muntar un entrepà i van saber immediatament que allò seria un èxit.

La llavor dels frankfurts potser es va sembrar aquell dia. El de Pedralbes no va trigar a créixer fort com un roure. Encara segueix allà. De la resta que van obrir les portes, no tots han sobreviscut, de vegades perquè les lleis immobiliàries de la ciutat ho impedeixen, amb lloguers impossibles. No ha sigut el cas del Lübeck, que amb 50 anys de vida ha donat menjar a milers de barcelonins, entre ells cares conegudes com Juan Luis Galiardo, Jaume Collboni, Tony Ronald i (ves a saber si aquest és el secret de la seva eterna joventut) Jordi Hurtado.