Un any per llegir Tísner, Joan Sales i Pere Calders

Van néixer el 1912, van lluitar per la República, van escriure sobre la seva experiència bèl·lica, es van exiliar i van tornar amb el compromís per Catalunya refermat. Pere Calders, Joan Sales i Avel·lí Artís, Tísner, rebran aquest any un homenatge conjunt, el programa del qual es va presentar ahir. Que, com es diu en aquests casos i ahir van repetir el conseller Ferran Mascarell i el regidor Jaume Ciurana, no vol només honrar-los sinó donar-los a conèixer a nous lectors. Però, ¿això s'aconsegueix amb una commemoració? ¿Hi ha llibres i lectors perquè això passi?

3BIOGRAFIA I INÈDITS DE SALESLa recuperació de l'editorial de Joan Sales, Club Editor, a càrrec de la seva néta, Maria Bohigas, ha fet que des del 2005 les reedicions d'Incerta glòria, reconeguda com la gran novel·la de la guerra, i la publicació dels epistolaris amb Màrius Torres i Mercè Rodoreda «hagin promogut el seu coneixement públic». Hi haurà més coses: al novembre, una biografia de Montserrat Casals, i potser el 2014 la novel·la inacabadaOlor de guants de pell de Rússia.Més que una commemoració, assenyala Bohigas, «el que crea lectors és l'escola. I des de fa 30 anys, l'escola no ha cregut en els nostres clàssics, i ha creat lectors sense interès per la literatura catalana».

Notícies relacionades

Bosé treu pit i reafirma la seva carrera

El més dur dels ‘Reservoir dogs’

3CALDERS, EDITAT I LLEGITGeneracions d'escolars han llegit contes de Calders, les adaptacions de Dagoll Dagom van deixar empremta i els seus contes complets són elbest-seller de Labutxaca. Però tot i així, creu Tessa Calders, la seva filla, queda algun compte pendent. I no es tracta de queixes sobre el centenari -«en la situació en què estem encara gràcies», diu- sinó sobre el reconeixement crític. «Llegit, sí. La seva influència sobre els escriptors actuals, no ho sé... És el primer contista català, però si fos anglosaxó o iberoamericà se'l reconeixeria com un dels mestres del gènere. La seva aparent senzillesa potser va fer que no es reconegui que està molt per sobre d'altres escriptors. I no s'ha fet prou cas a les seves novel·les», apunta.

3TÍSNER, GRATIS 'ON LINE'Dels tres homenatjats, Tísner és el més mal tractat pel mercat editorial. Labutxaca acaba de reeditar en butxacaParaules d'Opòton el vell, i prou. «Ens sembla trist. El que ens interessa és que es llegeixi, no fer diners, així que, amb la web Lletra i la Càtedra Màrius Torres, penjarem gratis a la xarxa les seves memòries, al setembre, i les seves obres completes al desembre», explica la filla de l'escriptor, Mireia Artís. La família, a més, digitalitzarà altres materials. «Volem fer una crida a qui en tingui dibuixos o quadros a casa seva», afegeix. ¿Quin record queda de la seva obra? «Li sabia greu que se'l conegués primer per la televisió, després pels encreuats i l'Scrabble i després pels llibres. Li hauria agradat que fos al revés».