El TNC fa l''Agost'

Quasi 40.000 espectadors en 50 funcions amb un 92,16% d'ocupació a la Sala Gran del TNC van fer d'Agostelhitde la temporada passada. Fins i tot Pep Guardiola va elogiar l'obra en una roda de premsa. No van ser pocs els que es van quedar sense entrada, i per això el Teatre Nacional va decidir reposar-la les últimes vuit setmanes d'aquest curs. Sergi Belbel, responsable del teatre i de l'obra, analitza les claus d'un macromuntatge (més de quatre hores amb dos entreactes) que torna avui a la Sala Gran.

EL TEXT DE TRACY LETTS

«Rius i plores alhora de forma indiscriminada»

Agostva aconseguir aquí, recorda Belbel, l'èxit que ha viscut en tots els escenaris del món. Aquesta mateixa temporada ha tingut també una aplaudida versió del Centro Dramático Nacional, amb direcció de Gerardo Vera, i Amparo Baró i Carmen Machi al capdavant del repartiment. L'autor, Tracy Letts (Tulsa, 1965), juga amb un tema tan teatral com és un entorn familiar, un tema del qual autors clàssics com Shakespeare i Molière ja van treure molt partit. «En aquesta història d'una crisi familiar contemporània hi ha una apassionant barreja de gèneres, i des del principi de l'obra. No se sap si és un drama, una tragèdia o una comèdia», detalla Belbel.

El director de Terrassa veu aAgostreferents d'índole cinematogràfica, que van des d'un clàssic com Billy Wilder fins a pel·lícules més recents comAmerican beauty, de Sam Mendes, o la desassossegantHappiness, de Todd Solondz. El públic es mou contínuament en un carrusel d'emocions al llarg d'un àcid retrat d'una família de l'Oest Mitjà dels Estats Units. «Rius i plores a la vegada de forma indiscriminada», destaca el director.

UN GRAN REPARTIMENT

«Tots els actors van dir que 'sí' a la primera»

A l'hora de configurar el repartiment, Belbel va escriure la seva carta als Reis Mags i no li va faltar ni un sol regal. «Tots els actors en qui havia pensat van dir que sí a la primera. No sé si m'havia passat mai i, per exemple, Abel Folk va afirmar de forma explícita que volia estar en aquest muntatge», recorda Belbel.

Tretze intèrprets configuren l'univers Westonamb Anna Lizaran, al capdavant d'un enorme elenc, com la volcànica i addicta a les pastilles Violet, la matriarca del clan. Emma Vilarasau, Rosa Renom i Montse German són les seves filles. Del repartiment de la primera versió només falta Carles Velat, per un tema de salut, i el relleva Francesc Luchetti.

«L'envergadura de la sala i de l'escenografia imposen i necessitàvem actors de potència com la de l'Anna», explica Belbel, que sosté no obstant queAgostes podria fer en una versió més petita «i el seu poder quedaria intacte».

LA IDENTIFICACIÓ

«El públic es veu reflectit en la història»

Notícies relacionades

Savall reviu el Schuman líric

‘Woman’ premia els millors productes i marques de bellesa

El comtat d'Osage, on viuen els Weston, és a Oklahoma, l'estat natal de Tracy Letts. Però la història d'Agostés universal. Això fa que es compleixi una de les màximes d'un èxit teatral: la identificació de l'espectador. «El públic s'hi enganxa i es veu reflectit en la història», apunta Belbel. Una trama familiar de tensions, secrets, alegries, tristeses, pèrdua i abandonament que va més enllà de la geografia.

Belbel, a punt de tancar la seva penúltima temporada al capdavant del TNC, reconeix que guardarà «molt bons records» d'Agost, una obra en la qual tot és majúscul, començant per l'aclaparadora escenografia de Max Glaenzel amb les tres plantes d'una mansió. L'empremta que ha deixat en Belbel és comparable, diu, a la que ja va experimentar ambDissabte, diumenge i dilluns, la tragicomèdia d'Eduardo de Filippo que va estrenar fa una dècada.