Blanca Li: «El hip-hop té molta força»

-¿Macadam Macadam és un espectacle antic o nou?

-Les dues coses. Va sorgir fa anys per encàrrec d'un festival de dansa urbana a França. Al Grec presento una versió renovada feta amb gent d'aquí perquè la dansa urbana també ha evolucionat. El hip-hop té molta força.

-¿Com va seleccionar els ballarins?

-Vam fer una audició per a tot Espanya fa un mes i mig. I el nivell ha pujat molt, sobretot entre els ballarins debreak. El grup que hem format és genial. He adaptat l'espectacle al seu estil. Són nou ballarins i patinadors i un noi que fa meravelles en bici. Hem jugat i provat moltes coses per anar el més lluny possible.

-¿On transcorre l'acció?

-Tot passa en una rampa. És com si passés al carrer... La peça és un homenatge a les comèdies musicals. Existeix un paral·lelisme entre el tapdance, per exemple, i el hip-hop. Tots dos han anat del carrer a escena.

-¿Ha sigut complicat fer encaixar els nous intèrprets en l'obra?

-No, perquè encara que conservo l'estructura inicial, en els solos, els duos o les escenes de grup intento extreure el millor de cada un d'ells i que llueixin els seus diferents estils.

-¿El hip-hop li hauria interessat igual si en lloc de desplaçar-se a Nova York per estudiar a la companyia de Marta Graham s'hagués quedat a Espanya?

-Em va influir molt ser a Nova York als 80 quan allà començava aquest moviment. Vaig ser testimoni de l'explosió del hip-hop perquè vivia en un barri on tots els nens ballaven al carrer. Em va marcar tant que fins i tot vaig muntar un grup de rap, Las Xoxonees. Jo diria que l'hip- hop m'ha acompanyat sempre.

-A més de coreògrafa i ballarina treballa com a cineasta i actriu. ¿Quins projectes l'esperen?

-Molts. El primer ésCabaret latino, una història de tres dones que munten un espectacle per sobreviure, que interpretaré amb Victoria Abril i Rosy de Palma. La idea és convertirlo després en una pel·lícula que dirigiré, serà el meu tercer film.

-Des del 1992 la seu de la seva companyia és a França ¿Rep més bon tracte al país veí?

-A França hi ha moltes ajudes i infraestructures per a la dansa. És més fàcil desenvolupar una companyia allà.

Notícies relacionades

Castellucci agita el Grec amb una obra escatològica sobre l'amor

Un segle de ‘La senyora Dalloway’

-¿Què hauria de canviar a Espanya?

-Necessitem una política cultural explícita per a la dansa amb una mica d'amor. Aquí la dansa és l'última de la colla i per això hi ha un munt de ballarins genials que han de marxar.