El Grec acull un luxós tancament del Sónar

Aquesta nit, a les deu, Ryuichi Sakamoto i Carsten Nicolai, àlies Alva Noto, oferiran al Teatre Grec una actuació doblement especial. És el luxós concert de clausura del Sónar -que ells van obrir el 2006 amb els concerts d'Insen- i també és la parada final de la gira de presentació d'un disc,Summvs(2011), que segella, en principi, una col·laboració de 10 anys.

Gairebé podríem parlar d'actuació triplement especial: tindrà lloc al Teatre Grec, un tipus d'espai, a l'aire lliure, en forma d'amfiteatre, al qual aquest binomi creatiu no està acostumat. És la segona col·laboració del Grec amb el Sónar després de la visita del japonès Ryoji Ikeda de l'any passat amb la instal·lació Spectra [barcelona](aquella gigantesca columna de llum que es podia veure des de tota la ciutat) i l'espectacle audiovisualTest Pattern [live set].

Ricardo Szwarcer, director del Grec, i Enric Palau, codirector del Sónar, van acompanyar ahir Nicolai i Sakamoto en la seva presentació de l'actuació. Palau va avançar que el concert, de 65 minuts de durada, seguiria l'estela del que es va veure aInsen:el japonès demostrant el seu talent al piano i l'alemany processant sons i imatges. Un matrimoni perfecte, en fi, de l'humà i l'artificial, que per als artistes són en realitat una mateixa cosa, igual que la música i el so, la música i el soroll. I l'antònim també perfecte

-per la seva quietud, el seu minimalisme- de l'espectacle sorollista ofert pel mateix Nicolai juntament amb Ikeda divendres passat al Sónar, sota la disfressa de Cyclo, projecte purament matemàtic (vegeu pàgina 63).

L'ex-Yellow Magic Orchestra i l'experimentador alemany que presideix el segell Raster-Noton han gravat cinc discos junts: Vrioon(2002),Insen (2005), el EP Revep (2006), _utp(2008) (amb Modern Ensemble); i el recent Summvs(2011), que suma els termes summaiversus al títol.

APRENENTATGE/ Els preguntem si així és com funcionen ells, entre la unió i la lluita. Segons Sakamoto el títol és només «un joc de paraules», i una demostració de l'amor de tots dos per les paraules en llatí. Però això deSummvsté més història. El duo va veure que sumant les inicials de les seves quatre obres anteriors, sortia la paraulaviru. I semblava lògic escollir per a la cinquena un títol que comencés per aquest: així crearien unvirus.Els atreia la idea de poder fer referència, així, al single Language is a virus de Laurie Anderson, sentència prestada al seu torn de l'escriptor William S. Burroughs.

Deu anys després de començar a treballar junts, asseguren seguir aprenent molt l'un de l'altre. Això seu és méssumaqueversus. Noto sembla haver complert el somni de col·laborar amb un tòtem, mentre que Sakamoto va trobar aparent inspiració, noves energies, en la forma de treballar de Noto, tan cerebral, matemàtica.

A l'esglaiadorSummvshi ha una peça, Naono,amb aire de banda sonora, però no és l'èpica i melòdica banda sonora pròpia de Sakamoto, sinó més freda, inquietant. «Evidentment, aquesta col·laboració ha influït el meu treball en solitari», diu l'autor de la música deL'últim emperador. «Però tampoc en sóc gaire conscient. El que sí que intento és no separar els meus diferents projectes en la meva ment, sinó seguir la mateixa via d'evolució en tot moment, gravi el que gravi».

Notícies relacionades

¿On és Martin Margiela?

La People in Red Barcelona destil·la solidaritat i glamur

Una altra de les fites deSummvsés una versió del cèlebreBy this riverde Brian Eno, Roedelius i Moebius, utilitzada per Nanni Moretti amb grans resultats a L'habitació del fill. No han vist la pel·lícula, però Nicolai assegura que li han esmentat la connexió. Ell mateix es va ocupar de contactar amb Moebius i Roedelius per demanar-los permís. Però encara no saben si els ha agradat el resultat.

Summvshavia de serthe end. Però ara aquests dos amics no ho tenen tan clar. Durant aquesta gira han creat nous temes. El que sí que saben és que, si seguessin, la seva col·laboració seria diferent. «Els nostres cinc discos tenen en comú la quietud, la lentitud. Potser en el següent ens donarem més llibertat». Encara.