compte enrere en el festival de músiques avançades (5)

La invisible fira 2.0

El Sónar reinventa el seu apartat professional

El festival barceloní es postula com a plataforma per a les indústries creatives de la ciutat

2
Es llegeix en minuts
NANDO CRUZ
BARCELONA

La fira discogràfica del Sónar 2009 era un solar. Ja només hi quedaven els últims mohicans: el segell alemany Raster Noton, el barceloní spa.RK, la revista anglesa The Wire... Durant els anys 90 va estar abarrotada de botigues de discos i revistes de tendències. Quan van caure tant les unes com les altres, van arribar les discogràfiques de techno. I ara que el format físic gairebé ha desaparegut, ¿què s'hi pot exposar? 

El model de negoci ha canviat tant al llarg de l'última dècada que els espais de trobada també havien d'evolucionar. En aquesta 18a edició del Sónar hi ha apartats que directament no existeixen (l'esmentada fira discogràfica) i altres que simplement han evolucionat, com les Demos o exhibicions de material, que abans es portaven a terme al Hall del CCCB i ara es refugien a l'auditori del Macba. 

Potser on més es nota l'evolució del sector és en les jornades Digital Music 2.0. Aquesta és la seva tercera edició i, a diferència de les conferències del Sónar del segle passat, aquí els ponents estrella ja no són directius de discogràfiques ni mitjans de comunicació especialitzats, sinó capitostos de Google, Movistar, Spotify i YouTube. No, cap podrà parlar des del punt de vista de la creació o la producció artística, però aquestes són les multinacionals del segle XXI: les que distribueixen la música. 

 

'Hackers' de pagament

La iniciativa que crida més l'atenció i més nova d'aquesta edició de Sónar és el Music Hack Day: una trobada de 24 hores ininterrompudes al teatre del CCCB en què 60 hackers intentaran desenvolupar aplicacions musicals a partir de suports i codis que aporten empreses (d'aplicacions per a mòbils, màrqueting musical, software... ). En aquest velat càsting de cervells informàtics s'ha donat prioritat a participants que en els seus currículums incloguin èxits relacionats amb la música. Entre ells hi haurà Eduard Prats Molner, el català que va desenvolupar la interfície d'un popular clip interactiu d'Arcade Fire. 

Aquestes jornades d'intrusisme creatiu van néixer el 2009 a Londres i s'instal·len al Sónar impulsades pel Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra. Encara que tinguin un aspecte terrorista, també s'integren a SonarPro, apartat professional d'un festival que va néixer a l'empara de la SGAE i que avui maniobra en territoris pràcticament oposats, buscant solucions de futur a problemes que ja semblen del passat. Per cert, dos corresponsals del Sunday Times cobriran el conclave via Twitter. 

Queda en el passat el vell somni d'impulsar la música electrònica espanyola des del Sónar. L'anhelada escena local no ha despuntat, però, en canvi, no paren de sorgir talents en àmbits veïns com la producció audiovisual i el disseny multimèdia. El Sónar ja va acostar posicions el 2009 amb aquestes noves indústries creatives organitzant visites a Hangar i la UPF, però aquest any, i després d'entrar en contacte amb el departament de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona, emprèn una nova estratègia: potenciar aquests sectors emergents des d'un festival on el més atractiu seguirà sent la música, però després un miler de professionals es reuniran per fer negocis i política. 

És un projecte que encara està en obres, un model embrionari de fira 2.0, invisible al públic general però en el qual s'esbossen les estratègies de futur. Ambiciós i inquietant. 

Notícies relacionades