Manel conquista Madrid

El títol d'aquesta informació és, diguem, una mica incert. Manel ja va conquistar Madrid. Ho va fer el novembre del 2009 a la sala Nasti, on un centenar de persones van disfrutar del concert i un centenar més es va quedar fora per falta d'aforament. El quartet barceloní, corregim doncs, va reconquistar ahir la capital. I ho va fer sense menudeses: en un entregadíssim Teatro Lara. Les gairebé 500 butaques estaven completes. I també ho estaran demà, en el segon concert que tenen programat al mateix espai. «Buenas noches», va dir ahir a la nit, en castellà, Guillem Gisbert per saludar el personal. «Bona nit», li van contestar en català els variadíssims espectadors, entre els quals hi havia moderns, joves i no tan joves, professionals relacionats amb les ciències i amants dels concerts. Tots frisaven per escoltar, en directe, 10 milles per veure una bona armadura, un disc de narrativa enrevessada que exigeix ser escoltat múltiples vegades, perquè juga amb salts en el temps i ens presenta personatges de qui no sabíem res.

Que el pati de butaques estava a rebentar de catalans és un fet que va quedar ben clar des de la primera cançó,El Miquel i l'Olga tornen, l'himne d'un obstinat amor impossible que molts van taral·lejar amb ple domini de l'idioma. A més de fans procedents de Catalunya, n'hi havia de Castelló, d'Alacant i també de l'estranger. De Madrid, pocs. Però això és el més normal. A Madrid molt poca gent és de Madrid. N'hi havia, evidentment, que no parlaven català, però també taral·lejaven.

En qualsevol cas, el quartet barceloní va parlar amb la concurrència en castellà. Ho van fer (ho va fer Guillem Gisbert) per presentar-se a ells mateixos i el cub que els acompanyava, un estrany element ubicat enmig de l'escenari i que, amb tota probabilitat, forma part de l'attrezzo del Teatro Lara. Gisbert va provocar riallades a l'inventar-se en mig minut la història del cub, de com n'és d'important per a Manel i fins a quin punt els havia costat ficar-lo en un vagó de l'AVE.

Notícies relacionades

¿On és Martin Margiela?

La People in Red Barcelona destil·la solidaritat i glamur

Amb l'auditori entregat, el grup va llançar la seva abundància de bon rotllo i va presentar en societat els esperats temes del seu segon disc, amb el qual han fet el gran salt i el que els ha confirmat com a número u en vendes a tot Espanya.Boomerang(uns nens intenten sense sort llançar un bumerang que no els torna mai a les mans),La cançó del soldadet (semicançó de bressol en què un soldat rep un tret, que el torna a casa) iAniversari(un jove s'encongeix i es cola al lacrimal d'una noia que està a punt de demanar el desig del seu aniversari) es van colar entre les cançons del primer disc, comAi, DolorsiAl mar!

Un cop acabat el concert, amb el públic demanant-ne més, el quartet va optar per la meravellosa història d'un home que imagina com envelleix un antic amor (Criticarem les noves modes de pentinats) i, en els segons bisos,Deixa-la, Toni, deixa-la. Aplaudiments i ovacions per a un grup que no acostuma a exterioritzar les emocions. Però, tal com van anunciar al principi, va resultar «un plaer» tocar a Madrid. Després del definitiu punt final, tot el teatre es va posar dret. Dues vegades.