Teresa Iturrioz: "El nostre somni era no tenir un grup"

-¿Quins objectius perseguien al ­fundar Single, tants anys després d'haver dissolt el grup Le Mans?

-La nostra idea era compondre cançons i que cantés una noia i produís un productor. Com que no els vam trobar vam haver de fer-ho nosaltres. El nostre somni era no tenir un grup: simplement compondre.

-¿Com era Monólogo interior abans que hi entrés a col·laborar Genís Se­garra, d'Hidrogenesse?

-Més trist i amb menys arranjaments. Sabíem que seria introspectiu, però en el primer resultat reconeixíem massa la nostra mà. Era com Le Mans, però més ben tocat.

-¿I això restava valor al disc?

-Jo confio en les cançons i crec que són les millors que hem fet, encara que estigui malament que ho digui. Però era una mica avorrit escoltar-lo. Ens recordava molt a nosaltres.

-¡L'aspiració de molts artistes és veure's reflectits en la seva obra!

-A mi no em de gust, això. I no som tan interessants com a persones. Són més interessants els nostres discos.

-La gent a qui no li agrada el disc diu: és massa vainiquero.

-Potser sí que és és vainiquero. Tant Ibon com jo som molt admiradors seus. Tot i que al principi vaig avorrir Vainica Doble. A casa sonaven tota l'estona i em feien posar nerviosa. ¡La veu em semblava insuportable!

- ¿I com va canviar d'opinió?

-Vaig llegir el llibre d'El Zurdo i ho vaig entendre tot, així que entenc que hi hagi gent a qui no li agradin les nostres lletres. Però també penso que aquest disc pot tenir més recorregut. En 10 anys tindrà la mateixa validesa. I potserPío pío(2006), no.

Notícies relacionades

Primer protagonista negre en un clàssic thriller de la BBC

Deixi’s posseir per Antonia Susan Byatt

-¿Han perdut la por d'actuar?

-Sí, una vegada per totes. Ibon està més tranquil perquè assagem i jo he descobert que el que m'agrada és cantar i fer el burro. Amb Le Mans sortíem amb una inseguretat horrible. Ara sortim a disfrutar.