Literatura antidepressiva

La literatura és un munt de coses, però, per sobre de tot, és un estat de felicitat, fins i tot quan em salten les llàgrimes davant el que llegeixo. I encara que em fan posar nerviós els articulistes que abusen de les cites d'altres, faré una excepció al recordar aquella d'Antoine de Saint-Exupery:«Si vols comprendre la paraula felicitat, l'has d'entendre com a recompensa i no com a fi».

Això ve a tomb perquè des de fa uns dies he rebut la meva, la que m'han regalat tres autors més o menys joves que dignifiquen el panorama literari actual, més procliu a les apostes segures que donen rèdits comercials que a la tasca de descobrir o potenciar ­talents. Doncs bé, avui sóc un home feliç perquèJavier Pérez Andújarm'ha ensenyat aTodo lo que se llevó el diablo(Tusquets) com es pot explicar d'una manera molt berlanguiana i valleinclanesca què van ser les Missions Pedagògiques de la República. Ho fa amb humor, amb un toc de realisme màgic espanyol sorprenent, i amb talent; tant, que agafen ganes de demanar-li que se'n vagi ell de missió pedagògica per aquests mons literaris de Déu a veure si altres autors més coneguts el copien.

Notícies relacionades

Humor irreverent

David Safier: «M'agraden les històries amb un missatge moral positiu»

La meva felicitat va anarin crescendouns dies després al descobrirPablo GutiérrezaNada es crucial(Lengua de Trapo), una història sobre supervivents ambientada als anys 80, per on deambulen Magui i Lecu, dos personatges inoblidables que volen salvar-se encara que la vida no els deixa. No hi ha res que em motivi més que un jove escriptor amb veu narrativa pròpia. Com la d'aquest jove en la trentena que juga de manera sublim amb les frases, construint pàgines que són puzles narratius on cohabiten en perfecte equilibri el fons i la forma.

I posats a reivindicar la meva extrema felicitat, fa una setmana em vaig cruspir en un tres i no res l'atreviment literari deMontero Glez.Ha escrit una novel·la ambCamarónde protagonista,Pistola y cuchillo (El Aleph): un intens relat, més breu i menys violent que els anteriors, que l'autor ha creat com un homenatge afectuós a un dels seus pocs mites. Ara només somio que aquest estat de gràcia duri uns dies més. Perquè la literatura, a més a més d'un estat de felicitat, també és el millor dels antidepressius.