Humor irreverent

En les vigílies de la visita de Benet XVI a Barcelona, Leo Bassi es va passejar per la plaça de Catalunya vestit de pallasso, dalt d'unpapamòbil, per presentar la recuperació de la novel·la d'Enrique Jardiel PoncelaLa tournée de Dios. En uns altres temps la cosa hauria acabat en desordre públic. Ara, amb centfidelsaplaudint i un llibre que se suma a molts més que han arribat al públic sense armar un gran escàndol. No fa gaire, per exemple, lesTres vidas de santosiEl asombroso viaje de Pomponio Flato, d'Eduardo Mendoza.

«No tenia prevista cap reacció, però va ser més aviat positiva, fins i tot en mitjans i cercles eclesiàstics. Vaig tractar el tema amb sentit de l'humor però d'una manera respectuosa ilight, vaig procurar no caure en l'acudit fàcil, i es veu que me'n vaig sotir», comenta Mendoza, que recorda de totes maneres que els nivells de tolerància van per barris: «Quan els talibans van fer explotar les escultures de Bamiyan, el món budista va arronsar les espatlles, mentre que amb les caricatures de Mahoma va passar el que va passar».

El recent premi Planeta al·lega que, en tot cas, en el seu tractament de la figura de Jesús «no hi havia cap càrrega de profunditat», ni «buscava ofendre ni afalagar», únicament volia «fer gràcia». Sembla que el llindar de tolerància de l'Església sigui més estricte davant la televisió. O potser els bisbes que s'han queixat han entès que les esperpèntiques imitacions de Benet XVI per l'actor Toni Albà a TV-3 van més enllà del «fer gràcia». «Tothom és lliure d'opinar i criticar, de la mateixa manera que jo sóc lliure de fer les meves sàtires», contesta Albà. Segons la seva opinió, «les religions i el sentit de l'humor no acostumen a ser compatibles perquè les religions més influents del món, com són per exemple el cristianisme, el judaisme i l'islam, no porten gaire bé el tema del sentit de l'humor». I tampoc és que els demani més cintura, sinó més aviat «anar oblidant les religions fins que desapareguin totalment».

Notícies relacionades

David Safier: «M'agraden les històries amb un missatge moral positiu»

Shalom Auslander: «La ira i el dogmatisme són típics de Déu»

SENSE PROVOCACIÓ / Una actitud molt diferent de la de Joaquín Reyes, l'ideòleg deMuchachada nui i que, per cert, reivindica Jardiel com un referent «per a qualsevol que utilitzi l'absurd com a eina». «Com a còmics no solemutilitzarla religió per fer riure. Mai hem tingut vocació de provocar», apunta Reyes, que es confessa com un creient a qui «la religió, o més ben dit el que l'envolta» el porta més aviat al «desànim». Així que sembla que l'humor, més que des de l'autocrítica irònica, encara la religió des de la comèdia blanca, l'apologètica d'un Guareschi, traduït no fa gaire al català per l'editorial Contravent, o el rebentisme anticlerical. Bassi, per cert, divendres passat, va fer el pallasso, però el pallasso reflexiu: «El Papa arriba vestit de blanc, com a símbol de puresa i perfecció. El pallasso, en canvi, vesteix de colors, rellisca amb una pell de plàtan, perquè la humanitat està feta de petites imperfeccions. Per això el pallasso sempre ha anat contra el catolicisme. Perquè nos­altres, els bufons -va proclamar-,

també tenim una espiritualitat, la de la imperfecció». I és que l'humor és una cosa molt seriosa.