Èpica i màgia amb mussols Ga'Hoole

Tot i que es tracta d'una pel·lícula d'animació en 3D amb mussols com a únics protagonistes,Ga'Hoole: la leyenda de los guardianesporta el segell del seu director, Zack Snyder: les imatges semicongelades i els ralentís excessius ja utilitzats en les seves dues adaptacions de grans còmics, 300, segons la novel·la gràfica de Frank Miller, iWatchmen,segons la meditació sarcasticocrepuscular d'Alan Moore i Dave Gibbons sobre el temari superheroic, tornen a aparèixer aquí encara que no vinguin a tomb de res. És la firma del director, encara que aquesta llegenda de mussols guardians i mussols perversos tingui molt poc d'obra personal o d'encàrrec satisfactori.

Notícies relacionades

'Herois' records d'un estiu

'Los seductores', com un 'déjà vu'

L'expressivitat d'un mussol és de sobres coneguda: si per alguna cosa es caracteritzen aquestes peculiars aus és, precisament, per la seva marcada inexpressivitat. Construir tota una pel·lícula a partir d'aquesta idea és una tasca àrdua que, em temo, ni els mestres del cartooncurt i de les pel·lícules de dibuixos animats, des de Walt Disney fins a Hayao Miyazaki passant per Tex Avery, John Lasseter o Brad Bird, podrien superar bé. A Snyder i els seus col·laboradors en matèria tecnològica els falta prestància per dotar d'autèntica emoció i versemblança digital les aventures d'una sèrie d'incauts mussols capturats pels denominats mussols purs i rescatats pels guardians del títol.

Snyder invoca el to èpic de la seva ampul·losa versió de300,tot i que pensant en públics menys adults i rebaixant la violència sàdica, i també recorre a la fantasia domèstica, el to màgic i els recursos còmics. El resultat és una barreja bastant insatisfactòria i una altra pel·lícula d'animació indeterminada, ja que no se sap del cert a quin tipus de públic va adreçada.