'Herois' records d'un estiu

Pau Freixas, l'anterior llargmetratge del qual, titulatCámara oscura -un relat de misteri ambientat en un vell i rovellat vaixell mercant-, té escassa relació ambHerois, ha abocat en aquest film alguns dels seus records i experiències d'infància, i de l'època estival, comptant amb el suport d'un guionista, dramaturg i realitzador, Albert Espinosa, que també ha edificat tota la seva obra a partir d'aquestes experiències d'infància. Per a tots dos, Freixas i Espinosa, el que explicaHeroisté molt de rememoració i de reivindicació, com si volguessin dir-nos, pla a pla, que les coses més importants en l'existència de cadascú es forgen sempre en l'edat escolar, quan els amics, els estius i els somnis idealitzats conformen l'essència del nostre caràcter.

Notícies relacionades

'Los seductores', com un 'déjà vu'

Èpica i màgia amb mussols Ga'Hoole

Aquesta és la teoria, sincera i un punt entranyable. Però en la pràctica, el treball de Freixas tendeix a una èpica bastant molesta, sobretot en la magnificació del més petit detall amb una música grandiloqüent que espatlla, precisament, la frescor i espontaneïtat buscades. Alguns moments reveladors per als cinc nens protagonistes, el particular club dels cinc de Freixas i Espinosa, se'n van en orris per culpa de l'obsessió per subratllar-ho tot amb una música que converteix el relat en emfàtic quan hauria de ser íntim.

Pot ser que hi hagi més coses d'Espinosa (Planta 4ª i Tu vida en 65 minutoscom a guionista,No me pidas que te bese, porque te besaré com a director) en aquesta mena de revisitació madura de la popular sèrie televisiva dels anys setantaVerano azul. Freixas ha abusat en excés del to ensucrat buscant aquella sensació de grandesa emocional que de vegades només s'aconsegueix amb els petits detalls.