Com el llevataques

Creia que mai li donarien el Nobel aVargas Llosa,només per pudor. M'imaginava una reunió gairebé còmica dels membres de l'Acadèmia per deliberar. «¿I si l'hi donem a aquell talVargas?», diria un d'ells. «Com, però... ¿encara no l'hi hem donat?», contestaria un altre. I s'embolicarien en una discussió irresoluble. Ningú esgrimiria raons de rang polític, i encara menys literari. Seria més aviat una qüestió de vergonya. Donar-li a aquestes altures, esgrimirien els partidaris de perseverar en l'error, no serviria per a res més que per cridar l'atenció sobre la injusta tardança. Seria com aquell llevataques que ens ofereix un sol·lícit cambrer quan una gota de greix ens condecora la solapa de la jaqueta. Hi apliquem el producte, el deixem assecar, freguem sobre la taca amb un raspallet i ens en anem a casa desolats perquè la taca segueix allà, però a sobre envoltada d'un desagradable cèrcol que no fa més que ressaltar-la.

Notícies relacionades

La IA és massa simpàtica

La vida més enllà del reggaeton

Sembla, no obstant, que algú va penjar a la sala de deliberacions de l'Acadèmia un cartell amb el senzill lema: «Deixem-nos de ximpleries». En realitat, els que feia anys que estàvem encenent espelmes perVargas Llosa,hauríem d'haver alimentat noves esperances al saber queRoger Waterss'enduia el de Medicina, perquè era un cas ben semblant, també reclamat durant més de dues dècades i també discutit només pels cercles més rancis de l'ofuscació ideològica. Si ens demanessin un mínim consens sobre les aportacions més importants de la medicina al benestar i la felicitat de la humanitat, la resposta seria ràpida: l'anestèsia, els antibiòtics i les tècniques de fecundació assistida. No sé en quantes famílies es va brindar amb xampany aquella nit a tot el món, però segur que es compten per milions. Al Vaticà, en canvi, el brindis va tenir un regust de vinagre, i no precisament balsàmic.

El de la pau mereixia una atenció especial aquest any, després de l'atac de puerilitat que els va agafar l'any passat.Liu Xiaobo:una figura clara, un premi indiscutible. Ni tan sols podíem tornar a treure el xampany, perquè el guardonat està pres. Les notícies que donen compte del fet que el règim xinès s'ha afanyat a centrar les represàlies en la seva dona no fan sinó confirmar l'encert de l'elecció.