¿Per què creiem en l'homeopatia?

"No em venguis la moto que ens coneixem. Sé que tinc errors. I biaixos cognitius. Molts biaixos cognitius. Sé que sóc feble davant alguna realitat; però deixa’m intentar-ho. Ajuda'm a no rebutjar les oportunitats de refutar evidències. No vull basar la meva existència en la il·lusió de comprovar fets, només. Ajuda’m a no caure en el pou del dogma i les falses creences. Ajuda’m a sortir i viure, deixant enrere la mentida. Ciència, ajuda’m." –Va dir la neurona.

NEUROCÀPSULA

A la majoria de nosaltres ens agrada pensar que entenem les causes subjacents de les nostres accions i creences; que fem el que fem perquè cada acció ens ajuda a aconseguir alguna cosa a curt termini o ens acosta cap a un objectiu a llarg; que formem les nostres creences i opinions sospesant acuradament totes les evidències disponibles. Però això no és res més que una il·lusió reconfortant.

SUÏCIDIS HOMEOPÀTICS 

Aquest passat estiu es van organitzar diferents accions de 'suïcidis homeopàtics' en diverses ciutats espanyoles per demostrar la ineficàcia de l'homeopatia i protestar contra la seva regularització (#nosinevidencia). A Madrid, la concentració va tenir lloc a les portes del Ministeri de Sanitat, ja que pretén regularitzar l'homeopatia a Espanya perquè els seus productes puguin ser venuts en qualitat de medicaments. Per descomptat, a ningú li va passar res perquè aquests "remeis" no contenen ingredients actius i s'ha demostrat –en innumerables assajos experimentals controlats– la seva completa ineficàcia. Llavors, per què la gent creu en ells? La resposta es troba en dos biaixos cognitius que tots nosaltres ¬–fins i tot els escèptics de la homeopatia– caiem presos en algun moment o altre.

CASINO HOMEOPÀTIC 

El primer està relacionat amb el fet de no tenir en compte un fenomen conegut com 'regressió a la mitjana' (regression to the mean). Proposo un senzill joc de daus. Suposem que en llances un. Si obtens una puntuació molt baixa (diguem un 2), és gairebé segur que la teva puntuació en la següent tirada serà major, simplement perquè 4 de les 6 cares restants donen una puntuació major que 2. De la mateixa manera, perquè la majoria de les malalties lleus van i vénen, si un es troba molt malament un dilluns, és gairebé segur que ja se senti molt millor el divendres, havent pres o no un remei homeopàtic el dimarts. Però si un ho fa, és probable que doni crèdit del seu millor estat a la píndola. Fins i tot el escèptic més empedreït pot deixar de detectar els casos de regressió a la mitjana quan són menys evidents.

Per entendre el segon biaix cognitiu, et presento el següent "truc de cartes". Mira les quatre cartes de sota. Et prometo que cada carta té una lletra a un costat i un número a l'altre. Quin és el menor nombre de cartes que necessites girar per comprovar l'afirmació que: "Cada carta que té una D en una banda té un 4 en l'altre"? Quines?

Òbviament hem de girar la carta D per comprovar que hi ha un 4 en la part posterior (tothom l’encerta aquesta). I és igualment obvi que no hi ha necessitat de tombar la carta amb l’A (i de nou, tothom s'adona d'això). La carta amb el 4 és un assumpte més difícil. La majoria de la gent pensa que necessita voltejar aquesta carta per veure si hi ha una D a l'altra banda. Això seria necessari si volguéssim comprovar que "Cada carta que té una D en una banda té un 4 en l'altre, i viceversa". Però no és el cas. La carta amb el 7 és l'altre assumpte complicat. A la majoria de la gent no se li ocorre que ha de girar aquesta carta per verificar que la part posterior de la carta no conté una D. Perquè si la tingués, llavors l'afirmació que volem comprovar seria falsa.

LA TÈCNICA DE L’ESTRUÇ DE SUCRE 

Aquest anterior truc il·lustra el fenomen de 'biaix de confirmació' (confirmation bias). La majoria de les persones, amb la seva més bona voluntat, volen girar la carta que conté el 4, trobar una D a l'esquena i confirmar aquesta afirmació amb un: "Bé, tinc la raó!". I el mateix passa amb l'homeopatia. Les persones que volen creure que el tractament funciona busquen activament oportunitats per confirmar aquesta creença, centrant-se en els pacients d'homeopatia que semblen haver aconseguit millores (cartes amb el número 4) i rebutgen l'oportunitat de refutar les evidències, fent cas omís dels estudis d'investigació (cartes amb el número 7).

Notícies relacionades

Una dama, un capellà i un crim medieval: Cambridge resol un assassinat 700 anys després

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

Correu com estruços, jugueu com a crupiers, penseu com a científics. 

@AlbertBarque