Mort de Raül Torras

Així parlava Raül Torras del Tourist Trophy Illa de Man, la carrera que li ha costat la vida: «Visc per i per a això»

Així parlava Raül Torras del Tourist Trophy Illa de Man, la carrera que li ha costat la vida: «Visc per i per a això»
3
Es llegeix en minuts

Fa menys d’un any, Raül Torras, el pilot espanyol, despenjava el telèfon per atendre la trucada d’‘El Periódico de España’, de Prensa Ibérica. La mort del pilot Davy Morgan en el Tourist Trophy de l’Illa de Man havia despertat l’interès de la redacció ja que, refredat el drama, el nombre estremia encara més: 265 morts en les una mica més de 100 edicions que s’han disputat, des de 1907. «Era més que un amic, un mentor i un exemple», deia Torras. Un any després, qui ha mort en la carrera de motociclisme més perillosa del món és ell.

Raül Torras Martínez, de 46 anys, va morir aquest dimarts, en un «accident que va tenir lloc a Alpine, entre els marcadors de les milles 16 i 17, en la tercera i última volta de la carrera», segons va informar l’organització del Tourist Trophy de l’Illa de Man, tenyint de dol el motociclisme i l’esport espanyol en general. Aquest mosso d’esquadra sabia que es jugava la vida cada vegada que acudia a aquesta prova. I, després de cinc participacions, l’ha perdut.

«Passió per les motos»

¿Què és el que portava a participar en una prova tan exigent? «El desafiament a mi mateix i la passió per les motos», explicava ell en conversa amb aquest diari sobre una carrera que es disputa en un circuit de 60 quilòmetres per carreteres urbanes, amb fanals, vorades, murs, asfalt sense adherència, temps canviant... Una bogeria d’un altre temps que sobreviu en ple 2023.

Hi ha sis dies d’entrenaments lliures, imprescindibles per prendre el pols a un circuit que, per la seva dificultat i risc, cal conèixer de memòria. Després, cinc dies de pràctica de carrera i quatre de competició. A diferència de les carreres en circuit llançades des d’una graella de sortida, els pilots surten d’un en un, amb diferències de 10 segons, en entrenaments i carreres. Abans, en parelles. A partir d’allà, 260 revolts, vorades, guardarraíls, sots i velocitats mitjanes de 212 km/h en carreteres que a Espanya estarien limitades a 30 o 50 km/h en el seu ús normal. 

«Fora dels circuits soc una persona com qualsevol altra, que treballa com a policia (mosso d’esquadra de Trànsit) per guanyar-se la vida. La recerca de patrocinadors és titànica».

«De vegades, es fa difícil continuar»

¿Com entenia l’entorn de Raül Torras la seva participació en aquesta i altres proves de les que sabia que algun dia podia no tornar? «Ells pateixen, però saben que estic fent el que més m’agrada. No tinc vacances, dedico a això el 99% del meu temps lliure. Bàsicament viu per i per a això. De vegades, es fa difícil continuar, però després arribes a llocs com l’Illa de Man i fa que tot el sacrifici hagi merescut la pena», justificava el pilot català, que, com tots els seus companys, havia après a relativitzar el dolor i la mort.

Notícies relacionades

De fet, Torras criticava la mala fama que tenia el Tourist Trophy de l’Illa de Man en comparació amb altres activitats esportives de risc: «Les morts s’expliquen de la mateixa manera que totes les dels que van morir intentant pujar l’Everest. Hi ha més de 5.000 cossos d’alpinistes morts abandonats a l’Himàlaia; i ningú diu res... Però en lloc de grampons i piolet, utilitzes una moto: ets un boig que busca la mort. ¿Què n’aprenem, de tot això? Que cal vigilar i anar segur. Un no s’ha de confiar: calma i a respirar...».

Malgrat l’augment de la sinistralitat, la ‘road race’ no deixarà de créixer després de batre rècord d’aficionats i ser comercialitzada per TV en directe. A Espanya, RTVE n’ha comprat els drets. La mediatització augmenta igualment les crítiques i les veus que en demanen la cancel·lació. Avui, per desgràcia, encara més que ahir.