EL TERCER PROTAGONISTA DE MOTOGP

El plor del nen Rivaldi després de la caiguda de Rossi

L'infant, de 9 anys, nascut a Indonèsia, va anar a Sepang per imitar el mític comentarista britànic, Nick Harris, ja jubilat

img 3621 / periodico

2
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

El Gran Premi de Malàisia, que es va disputar, el cap de setmana passat, al circuit de Sepang, on es va proclamar nou campió del món de Moto3 el madrileny Jorge Martín (Honda)i de Moto2l’italià Francesco ‘Peco’ Bagnaia (Kalex) –Marc Márquez (Honda) ja s’havia convertit en l’heptacampió del món més jove de la història–, va tenir un tercer protagonista, no pilot, que va ser el petit indonesi Rivaldi Elvans. L’infant, de 9 anys, nascut a Kupang, va ser convidat pels organitzadors (fins i tot va pujar al podi a entregar un premi), perquè lluís la seva veu, idèntica, a la del prestigiós ‘speaker’, comentarista britànic, de Motogp.com, Nigk Harris, que es va jubilar l’any passat davant d’una de les ovacions més grans que s’han sentit mai al pàdoc i la sala de premsa del Mundial de motociclisme.

Rivaldi, que anava acompanyat dels seus pares i amics, va tenir intervencions molt, molt, gracioses i divertides al llarg del cap de setmana, i va ser entrevistat per totes les televisions presents al campionat i, per descomptat, va tancar totes les intervencions, com no podia ser d’altra manera, amb la narració de l’última volta d’una cursa de MotoGP, amb un anglès inventat per ell perquè quadrés amb la veu de Harris. Certament, molt, molt, graciós i divertit.

emilio-1 / periodico

El problema va ser que Rivaldi, com tants altres nens del món, joves i adults, sent passió per tots els pilots, sí, però molt especialment estima Valentino Rossi, que va acabar a terra quan faltaven quatre voltes pel final, quan era pressionat per Marc Márquez mentre mantenia el lideratge que havia obtingut des que s’havia apagat el semàfor de Sepang.

Notícies relacionades

Rivaldi, que va ser descobert per molta gent plorant amargament davant de la gorra que li havia regalat Il Dottore, va ser consolat, entre d’altres, per Àdrià Geli, entrenador personal de Barcelona, que estava de vacances a Malàisia, en companyia de dos amics.

“Va ser, de veritat, desolador veure el petit Rivaldi plorar desesperadament, sense consol, tot just caure Valentino”, explica Geli. “Moltes vegades veus espectadors, especialment nens i joves, molt emocionats i, sí, els veus fins i tot plorar per les circumstàncies del joc i, sobretot, per les desgràcies que pateixen els seus ídols. Però la veritat és que és desolador veure, desconsolat, un nen de 9 anys perquè el seu ídol havia caigut”.