Apunt
El somriure de la Gioconda
Divendres passat, Flick va decidir que la prèvia del Barça-Llevant fos a Groenlàndia. Ambient gèlid, respostes fredes, semblant gelat, i una mirada que faria empal·lidir un notari. I és clar, tots pensem: ‘¿Què li passa?’. De teories, moltes, però ni vull ni puc donar veracitat a l’especulació. No jo. El motiu només el sap ell. En tot cas, tinguem clara una cosa: necessitem que Flick torni al somriure i a la distensió. Si el tècnic arrufa les celles, els entrenaments passaran de ser alegres passadissos de clatellots a dirigir-se en monosíl·labs, mala cosa.
Entre comptes, avals, inscripcions i obres, de problemes no en falten, i l’últim que necessitem és que el màxim faedor de l’il·lusionant projecte actual es mosquegi. En només dues jornades, la banda arbitral ja ha mostrat els seus avals i intencions. Pertorbador. I amb aquest panorama, el club, més que mai, necessita calma interna, barcelonisme còmplice i fermesa a l’exterior, advertint que no permetrem ni l’agressió ni l’abús. Flick està cada dia més integrat en aquest univers, d’això no n’hi ha cap dubte, i fins i tot parapetant-se en l’anglès amb la premsa (que no amb els seus nois en moltes ocasions), hem d’aconseguir que torni a fer de les seves compareixences una mostra de tranquil·litat i simpatia.
No ens enganyem, feia anys que la grada esperava aquesta gosadia tàctica i aquesta contundència numèrica a prova de possibles derrotes, i allunyar-nos de tot això només pot crear un neguit que faci la metxa de la impaciència més curta i insegura. I que ningú prengui aquesta reflexió amb alarmisme, no n’hi ha motiu, però sí amb consciència i molta serietat.
Notícies relacionadesLa tècnica de Da Vinci
Flick és la relació club-triomf. Tornar a veure somriure Flick serà tornar a veure somriure afició i jugadors, i a acostar-nos a complir els objectius més ambiciosos. Leonardo da Vinci, dominant com ningú la tècnica de l’esfumat, no va dibuixar a la Monna Lisa un somriure de felicitat, sinó de candor i essència psicològica d’estabilitat i benestar. I això necessitem. El somni està en joc.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Òbit Mor Verónica Echegui als 42 anys
- Històries de les Glòries (4) L’escalèxtric viatger de Porcioles
- Servei d’Aigües de Catalunya Una sentència tomba la pujada de l’aigua en una ciutat de l’àrea de Barcelona per «frau de llei» i «desviació de poder»
- Perfil Verónica Echegui, l’actriu que va saber desmarcar-se de la Juani per construir-se una carrera
- Medi ambient L’ús intensiu de les dessalinitzadores situa les reserves dels pantans al 74%