L’ús intensiu de les dessalinitzadores situa les reserves dels pantans al 74%

Amb data 25 agost els embassaments de les conques internes de Catalunya arriben al 73,8% de la capacitat, per sobre de la mitjana històrica, del 66%, registrada entre el 2000 i el 2022. Dels últims 25 anys, només vuit han registrat nivells superiors aquesta època de final d’estiu. Entre aquests destaquen el 2009 i el 2010, just després de la gran sequera del 2007 i 2008, i el 2020, després de les pluges que va deixar el temporal Gloria. Aquell any els pantans van arribar al límit i es van haver d’obrir les comportes per alliberar aigua, com ha passat aquesta primavera a la Baells (Berguedà). No obstant, llavors encara no es produïa tanta aigua regenerada i dessalinitzada com ara.

Actualment la bona situació s’explica precisament, en part, pel funcionament a ple rendiment de les dessalinitzadores, al 84% de la capacitat, que aporten aigua d’una manera constant i reforcen les reserves naturals, fet que permet que els embassaments es mantinguin alts fins i tot en mesos d’alta temporada turística amb una forta demanda d’aigua.

Tot i que la xifra global és encoratjadora, el balanç per embassaments mostra algunes diferències. El sistema Ter-Llobregat se situa, de mitjana, al 76,5% del volum màxim. Aquests dos rius proveeixen tota l’àrea de Barcelona i també la ciutat de Girona i comarques com el Penedès, Osona i la Selva. Al Llobregat, la Baells registra un 87,2% i la Llosa del Cavall un 84,4%. Al Ter, Susqueda es troba al 79,8% de la capacitat i Sau el 59,4%. Aquests dos embassaments funcionen com a únic engranatge. Normalment, quan Sau disposa d’aigua de qualitat, aquesta es transporta cap a Susqueda per garantir un bon estat per després enviar-la a les plantes de potabilització.

Fora de l’àmbit dels rius Ter i Llobregat, destaca el 61% de l’embassament Darnius-Boadella, a l’Alt Empordà. Riudecanyes, un pantà pensat principalment per al reg, arriba al 43%, mentre que la situació continua sent precària a Siurana, un embassament del Priorat que no solament proveeix la comarca: se n’extreu aigua per fer-la arribar a Riudecanyes, en un conflicte que encara continua sense resoldre.

Decisió política

Sense les dues principals dessalinitzadores, situades al Prat de Llobregat i Blanes –també hi ha les plantes mòbils del nord de la Costa Brava–, no es pot entendre l’escenari actual. Fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) detallen a EL PERIÓDICO que les plantes funcionen al 84% de la capacitat i produeixen una mitjana de 2,12 m3 per segon, més del que preveu el Pla Especial de Sequera (PES).

En aquest moment, gairebé tots els municipis de les conques internes estan en fase de normalitat, sense cap restricció. No obstant, es produeix aigua dessalinitzada com si estiguéssim en fase de prealerta. ¿Com s’explica aquest incompliment del Pla Especial de Sequera que va aprovar el Parlament? Es tracta d’una decisió política que es va prendre a la primavera amb l’objectiu de disposar de més aigua i allunyar les hipotètiques restriccions en previsió d’un període llarg de sequera.

Aquesta estratègia, que té costos energètics i econòmics per l’ús d’aquestes infraestructures, permet que les reserves es mantinguin elevades i es garanteixi el proveïment. A més, fonts de l’ACA assenyalen també que d’aquesta manera es transvasa menys aigua del riu Ter cap a Barcelona. Al gener les dessalinitzadores produïen el 100%. A l’abril van passar al 90%. I ara, al 84%. Tots aquests percentatges són superiors al que estableix el PES. Plataformes ambientals com Aigua és Vida han criticat la decisió diverses vegades perquè consideren que no és un model sostenible.

Futures plantes

D’aquí a set anys es preveu que Catalunya disposarà de tres noves dessalinitzadores. Dues d’aquestes, Tordera 2 (a Blanes) i Foix (entre Cubells i Cunit), estaran a punt, si es compleix el calendari anunciat, el 2009 i el 2030, respectivament. La tercera, al nord de la Costa Brava, és un projecte pensat per al 2032, segons el cronograma que fa anar l’Executiu català.

Notícies relacionades

Arriba a Catalunya un temps més inestable i tempestes

L’alcalde de Santa Susanna, investigat per un abocament

La majoria dels estius de les últimes dècades van tancar amb reserves inferiors a les actuals, cosa que fa d’aquest any un període excepcional. La diferència és que aquesta vegada la quantitat d’aigua embassada s’aproxima als registres de rècord per la combinació d’aportacions naturals, les dessalinitzadores i la regeneració (reutilització d’aigües residuals després d’un complex procés de sanejament). Mentre l’aigua de pluja continua sent un factor determinant, les plantes dessalinitzadores permeten reduir la dependència de les pluges i controlar més bé la gestió dels embassaments, asseguren en el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

Sobre la regeneració, es pot assenyalar que ara el seu ús es destina al reg al Parc Agrari del Baix Llobregat i a garantir el cabal ecològic del riu, que en sequera va quedar delmat a l’últim tram. A més, com que a l’estiu el consum d’aigua disminueix a la ciutat de Barcelona, també hi ha hagut menys aigües residuals disponibles. Les últimes setmanes, a l’estació regeneradora es bombava riu amunt (des del Prat fins a Molins de Rei) 1 m3/segon. Avui, amb la tornada de molts barcelonins de vacances, ja s’impulsen 1,5 m3/s.