Editorial
Mèxic, magatzem de migrants
Les mesures de Trump porten al seu veí del sud múltiples problemes i obren noves vies a les màfies
El tancament als fluxos migratoris a la frontera sud dels Estats Units decretada per Donald Trump el dia de la seva presa de possessió, i la política d’expulsió de residents sense papers, han transformat Mèxic de terra de pas a terra forçosa de recepció i acollida. El canvi ha transferit a l’Administració de la presidenta Claudia Sheinbaum la gestió d’un problema humà de grans dimensions i ha donat una nova oportunitat de negoci a les màfies especialitzades en el tràfic d’éssers humans, amb riscos mínims i guanys en augment, mentre llocs com Ciudad Juárez i Tijuana assisteixen al creixement sense control de residents a precari que esperen l’oportunitat, pels mitjans que sigui, de fer el salt als Estats Units. Compten amb l’única ajuda d’oenagés, voluntaris i diferents esglésies, tenint en compte la falta de mitjans del Govern mexicà per fer-hi front.
A Mèxic arriben sense interrupció migrants sense cap garantia d’establiment, expulsats dels Estats Units i procedents de tota l’Amèrica Llatina. Les xifres de persones afectades no hi ha forma de calcular-la per les estadístiques contradictòries que té el Govern de Trump i la incapacitat del de Sheinbaum d’avançar si més no una aproximació dels migrants arribats per la frontera sud després de llargs i penosos viatges, controlats quasi sempre per màfies vinculades al crim organitzat.
La pressió de Washington, amb l’amenaça dels aranzels sempre present, no fa més que agreujar el problema al veure’s obligat Mèxic a acceptar els que els Estats Units entenen que van travessar la frontera amb coneixement o per inacció del seu veí. El resultat final és el més que previsible augment de l’emmagatzematge de ciutadans de tercers països en terra mexicà amb menyscapte dels drets humans en persones que manquen de tot, que van arribar a pagar al seu dia entre 5.000 i 8.000 dòlars per entrar als Estats Units i que ara abonen quantitats similars per arribar fins a Mèxic, controlada a distància la seva travessia a través d’internet per xarxes delinqüencials i que, arribats a la frontera dels Estats Units, no tenen manera de passar al nord.
Podem trobar-nos davant d’una crisi humanitària en potència. L’Administració de Barack Obama va arribar a estimar en 15 milions els migrants que residien als Estats Units d’una manera no documentada. Durant el primer mandat de Donald Trump es va posar en marxa un pla expeditiu d’expulsions i de control migratori, i la presidència de Joe Biden amb prou feines va canviar de criteri. La lògica repressiva contra els fluxos migratoris és des del 20 de gener un dels instruments de propaganda i definició del programa de Trump, que compta per fer-ho amb la col·laboració de governs còmplices com el d’El Salvador, un govern tan aliè al respecte pels drets humans. L’objectiu de la Casa Blanca de convertir Mèxic en un contenidor de migrants propis i de tercers països és totalment insostenible a mitjà termini, fa témer que desencadeni una crisi social sense precedents i alarma els que als Estats Units veuen en tot plegat una grollera vulneració del dret internacional.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
