El mar al voltant
Eliska i la seva lluita per un somni
Larouco. Porto. Jarilla. Els noms dels incendis que han afectat diferents punts del territori en tot just uns dies ja tenen dimensió d’huracà, aquest tipus d’escala que serveix per imprimir-hi una empremta inesborrable per a la història. S’extingiran les flames i en la revisió dels danys causats tocarà pensar en el que se’n va anar per sempre i el que es pot recuperar. El que no s’emporta el foc, no ho ha de fer, és la fortalesa de la gent que han decidit viure allà, muntar família i negoci. Això d’arrelar és el que ha canviat per culpa de la crisi climàtica: les condicions explosives de calor i falta d’humitat, combinades amb ratxes de vent velocíssimes i un camp descurat, aquí i allà són darrere de la catàstrofe d’aquest estiu a Espanya i posen en perill una forma de vida.
San Vicente de Leira, a Ourense, és un dels municipis que va ser objecte de les flames i la destrucció el 16 d’agost, i els seus habitants ja s’organitzen perquè pugui reconstruir-se, fer que hi torni l’aigua i l’electricitat, que s’aixequin de nou els murs de les seves cases. Tampoc pensa abandonar Eliska, l’enginyera de paisatges txeca que va decidir aixecar el seu present i futur a O Seixo, a través de terres de conreu de vinyes i oliveres, un somni rural.
Sols ara es comença a entreveure el camí ardu i difícil de la reconstrucció, que en els pròxims dies prendrà forma amb les mesures de suport autonòmiques i estatals, tot un camp de proves per a la resiliència dels damnificats. Si les onades de calor i els estralls meteorològics han portat a institucionalitzar la figura dels refugiats ambientals del sud global i també de la Polinèsia, amb Tuvalu buidant-se per moments negada per l’oceà, els nous temps ens porten a plantejar al nostre territori nous desplaçaments en funció dels riscos del clima i posen en qüestió la nostra cultura de l’arrelament. Fins on podrem reconstruir, on ja no és segur, com continuar endavant amb els nostres somnis.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
