Verónica Echegui, l’actriu que va saber desmarcar-se de la Juani per construir-se una carrera

Echegui, nascuda com a Verónica Fernández de Echegaray el 16 de juny del 1983, va aprofitar amb cert tacte l’impuls de la Juani i, sobretot, va saber distanciar-se d’un personatge tan potent perquè no la devorés ni la encasellés. El paper li havia suposat, a més, una nominació als Goya en la categoria d’actriu revelació. Malgrat que en el càsting per a la pel·lícula va preferir amagar-ho (Bigas Luna buscava una noia sense experiència), Echegui ja havia intervingut abans en alguns muntatges teatrals i sèries de televisió. En qualsevol cas, ‘Jo soc la Juani’ li va donar l’oportunitat somiada alhora que ella donava a la pel·lícula aquell tipus de presència volcànica, eròtica i desacomplexada tan habitual en els personatges femenins del director de ‘Bilbao’.

Drama carcerari

El ‘thriller’ ‘El menor de los males’, junt amb Carmen Maura, i el drama sobre terrorisme basc ‘La casa de mi padre’, amb Emma Suárez, van ser dos intents d’integrar-se en la indústria amb propostes més convencionals. Fins que li va arribar la segona gran oportunitat amb ‘El patio de mi cárcel’, un drama carcerari del 2008 realitzat per Belén Macías, produït pels germans Almodóvar i basat en un grup de teatre format a la presó de dones de Yeseries en els anys 80. Sent un relat coral, coprotagonitzat per Blanca Portillo, Candela Peña i Ana Wagener, Echegui va destacar com la jove atracadora que se sent millor entre reixes que fora.

A partir del 2010, la carrera de Verónica Echegui va guanyar en solidesa amb títols com ‘La mitad de Óscar’, de Manuel Martín Cuenca; ‘Verbo’, d’Eduardo Chapero-Jackson; ‘Seis puntos sobre Emma’, de Roberto Pérez Toledo; ‘Katmandú, un mirall al cel’, d’Icíar Bollaín, i ‘La gran familia española’, de Daniel Sánchez Arévalo. Funcionava entre un cert indie espanyol i un cine més industrial. Va provar també l’aventura internacional amb ‘La fría luz del día’, film d’acció protagonitzat per Henry Cavill, Sigourney Weaver i Bruce Willis: el fet que al protagonista li segrestessin la família a Espanya va possibilitar la inclusió d’Echegui (i d’Óscar Jaenada) en el repartiment. Als Països Baixos va treballar en ‘&Me’, i al Regne Unit, en la sèrie ‘Fortitude’, un ‘thriller’ polar.

Presència en televisió

La televisió no va tardar gaire temps a convertir-se en un altre mitjà habitual per a l’actriu, amb intervencions en ‘Apaches’, sèrie d’intriga i ambient periodístic; en un episodi de ‘Paquita Salas’, de Los Javis; en ‘Gente hablando’, junt amb Miki Esparbé, o en ‘Intimidad’, amb Itziar Ituño. Mentrestant, va continuar treballant tant en el cine nord-americà com en el mexicà (‘Me estás matando, Susana’, amb Gael García Bernal) i l’italià (‘Déjate llevar’, junt amb Toni Servillo).

Notícies relacionades

Mor Verónica Echegui als 42 anys

Una vella i «maleïda» cançó de Serrat, l’himne per recordar l’estiu en què va cremar l’oest espanyol

Tot i que es podia sentir còmoda en el drama psicològic –‘L’ofrena’, de Ventura Durall–, va explotar millor els seus recursos en la comèdia, com va demostrar en un parell de treballs a les ordres de Maria Ripoll –‘No culpis el karma del que et passa per gilipolles’ i ‘Yo no soy esa’– i en ‘Explota, explota’, de Nacho Álvarez, revisió de l’Espanya dels primers anys 70 que segueix les carreres de dues joves, Ingrid García Jonsson y Echegui, a ritme de les cançons de Raffaella Carrà per la qual va conquerir un premi Feroz. Aquest mateix any ha protagonitzat la sèrie de Dani de la Orden ‘A muerte’, una comèdia negra en la qual Echegui dona vida a una publicista en plena crisi vital i existencial que acaba de descobrir que està embarassada.

L’actriu, que mantenia una relació sentimental amb l’actor Álex García, també va fer els seus passos com a directora i el 2020 va realitzar el curtmetratge ‘Tótem Loba’, film sobre fosques tradicions rurals que va obtenir el Goya al millor curt de ficció. Una vocació que ha quedat truncada amb la seva mort prematura.