TENSIÓ A MONTILIVI
El Girona no sap sortir del laberint des de fa mesos
Les dues derrotes en la Lliga (1-3 del Rayo i 5-0 del Vila-real) destapen els problemes de convivència i el tècnic denuncia un mal missatge de club.
«És el meu pitjor moment com a entrenador», diu Míchel, impotent davant el mal inici

Míchel, el entrenador del Girona, durante el duelo contra el Villarreal en el Estadio de La Cerámica. /
Assolida Europa, i una vegada convertit Montilivi en un laboratori de la modernitat del futbol, el Girona s’ha enfonsat. Va entrar el curs passat en un laberint fosc en el qual mesos més tard continua sense trobar la sortida. El temps apressa, malgrat que el curs acaba de començar amb dues derrotes vergonyants (l’1-3 del Rayo en el debut a casa i el 5-0 del Vila-real) que han retratat amb escarni la debilitat del projecte de Míchel. Un projecte en què s’han destapat, a més, problemes de convivència en un vestidor dominat pel "soroll", com va comentar el mateix tècnic, on hi ha molts jugadors (Yangel Herrera, Krejci, Arnau, Tsygankov i Blind, entre d’altres, són els casos més evidents) que tenen el cap fora. El cap i el cos.
"És el meu pitjor moment com a entrenador, crec en els projectes i cada temporada és un projecte, tot i que aquest no ha començat per a algú", fins i tot va arribar a dir Míchel a Esport 3 després d’aquesta estrepitosa caiguda en la segona jornada de Lliga. "No he parlat, no he cridat, no he fet ajustos tàctics ni res, era la sensació d’un equip mort al camp. La nostra gent no es mereix això, l’staff, tampoc. Gairebé és millor tancar la boca ara", va sentenciar.
No entén que des del club (no va donar noms el tècnic sinó que va parlar en abstracte) s’hagi permès arribar a aquesta perillosa situació. "Passa després d’una derrota en la qual tu regales un gol i penses: ‘Jo aquí no hi vull ser, jo aquí soc sobrer’", va denunciar l’entrenador de Vallecas després d’haver vist el seu equip convertit en una pelleringa a l’estadi de la Ceràmica.
"Respectar la samarreta"
"Quan perds tu estàs malament i et surten els problemes que tens al cap. Ningú pensa en el més important, l’orgull i la sensació de respectar la samarreta que portem, la sensació de fer un equip i sentir que ets dins d’un equip", va explicar el tècnic del Girona. "No hem competit en cap moment del partit. Si dones la possibilitat de parlar i obrir portes, és una sensació que no només té un jugador o dos sinó sis o set, llavors la realitat és que no estàs centrat en el joc ni en el teu equip; estic molt decebut amb tots", va precisar Míchel.
No va donar noms concrets. Tampoc calia. En els dos primers gols –mal control de Yangel Herrera previ al xut de Pepé i debilitat defensiva extrema de Krejci, burlat amb un túnel per Buchanan- estaven involucrats futbolistes que ja es veuen fora de Montilivi. El migcampista veneçolà pensa en la Reial Societat; el central txec en el Wolverhampton.
"Un equip amb ànima"
"Hi ha tanta sensació d’inestabilitat que falta una cosa molt important, falta la paraula equip", va clamar Míchel, que ha detectat el problema que corroeix el seu equip, tot i que encara no troba la solució adequada. "Tinc una sensació d’impotència molt forta i dura, molt gran", va confessar elevant el to de veu a la sala de premsa de la Ceràmica.
"Necessito un equip, necessito un equip per treballar, un equip que tingui ànima i passió, que tingui la sensació de ser on vol ser", va cridar l’entrenador, que no només va incloure aquests jugadors els noms dels quals "pul·lulen en un mercat" que està destruint l’harmonia, abans elogiada i reconeguda, del vestidor de Montilivi. Per ara, la figura de Míchel no es discuteix, malgrat que el Girona només ha guanyat dos partits de Lliga en els quatre últims mesos. El març i l’abril passats va estar sense aconseguir un sol triomf, fins que el tècnic va recórrer a la vella guàrdia que lideren Stuani i Portu per salvar l’equip amb dues victòries al maig (1-0 al Mallorca i 0-1 al Valladolid, totes dues amb gols del capità uruguaià), amb la qual cosa es va evitar la caiguda a l’abisme.
El que va acabar malament la temporada passada –de viure la pompa de la Champions a l’angoixa de lluitar pel descens durant mesos– ha començat malament . "No hem fet les coses bé, jo també estic dins d’aquest projecte", va reconèixer Míchel, que va incidir que el mateix club ha sigut partícip al no projectar un missatge clar i convincent. "No estic sol, no estic sol", va dir.
- Òbit Mor Verónica Echegui als 42 anys
- Històries de les Glòries (4) L’escalèxtric viatger de Porcioles
- Servei d’Aigües de Catalunya Una sentència tomba la pujada de l’aigua en una ciutat de l’àrea de Barcelona per «frau de llei» i «desviació de poder»
- Perfil Verónica Echegui, l’actriu que va saber desmarcar-se de la Juani per construir-se una carrera
- Medi ambient L’ús intensiu de les dessalinitzadores situa les reserves dels pantans al 74%