Àlex, l'altre Márquez

“Alleujament”. Aquesta és la paraula precisa amb què el bo d'Àlex Márquez, el petit dels Márquez, va definir la seva situació després d'aconseguir, de manera molt brillant darrere el britànic Sam Lowes, la segona plaça del Gran Premi d'Aragó, que era el seu primer podi en una any i mig, després de 32 curses en Moto2 i de conquistar el títol de Moto3. Alleujament, que prové del verb alleujar: alliberar (algú) d'una part del seu sofriment físic o moral.

“Sóc molt feliç, pobret, ja s'ho mereixia. Ho ha passat molt malament i ¡mira que ha treballat durament!”, va explicar Marc Márquez, tan bon punt va abraçar el seu germà al ‘corralito’ de Motorland, just abans de posar-se la granota per anar a la graella de MotoGP i guanyar la seva quarta cursa de l'any, reforçant el seu liderat i candidatura al tricampionat de la categoria ‘reina’.

ABRAÇADA ENTRE GERMANS

“Quan ens vam abraçar només de deixar la moto, vam començar a cridar-nos com bojos i, quan se'n va anar, vaig pensar ‘el deus haver desconcentrat de la seva feina, ¡quina jugada!’, però no, el paio va fer una carrera impressionant”, va explicar l'Àlex, que ja se sentia molt més relaxat i feliç. Reconfortat, seria la paraula. Agraït.

“Sí, molt agraït a l'equip, especialment a Estrella Galicia, que sempre ha confiat en mi”, explica l'Àlex. “Pot ser, sí, que tots ells veiessin en mi un gran potència, però l'esport d'elit, especialment aquest en què els patrocinadors es juguen els diners, vol veure resultats, podis, victòries. I jo queia molt, cometia massa errors i, tot i així, l'equip i els seus patrocinadors han seguit confiant en mi i, fins i tot, em van renovar abans d'aconseguir el primer podi de cara a l'any que ve”.

ERRORS ABSURDS

Notícies relacionades

«‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc

Marc Márquez abandona Honda entre llàgrimes, després d’11 anys i 6 tìtulos junts

El petit dels Márquez, que fa patir més la mama Roser i el papa Julià que no pas el seu germà gran, que ja va sol i com una bala, explica que l'aturada d'agost li va anar de meravella. ”Vaig ser a casa, vaig repassar carreres, vaig veure els errors que havia comès, les caigudes… i vaig confirmar la tesi que volia fer més del que podia, córrer més veloç del que podia i, sobretot, vaig cometre errades sense sentit, impropis d'un pilot que ja ha sigut campió. Quan queia i, després, repassava la telemetria amb el meu equip sempre pensava ‘però, ostres, Àlex, com pots fer aquestes pífies’. M'avergonyia d'haver-les comès”.

L'Àlex agraeix a tots els que l'han animat durant aquest any i mig tan dur d'haver-li fet costat. “I no parlo només de la família, l'equip, els patrocinadors o els amics, no, parlo de molts aficionats que m'han enviat, a través de molts sistemes, paraules d'afecte i ànim. No és fàcil mantenir la motivació quan no et surten les coses. No és fàcil anar als circuits quan tems caure”. L'únic que pensa ara l'Àlex, de 20 anys, és mantenir aquest nivell de pilotatge “¡i, tant de bo, de resultats!” en les quatre curses que queden de temporada “per començar amb impuls la temporada que ve i intentar fer alguna cosa gran, que ja toca”.