Anar al contingut

Ser més competitives i a prova de crisis

Després de la crisi, toca recuperar el teixit productiu en quantitat, però també en qualitat. Les nostres pimes han de ser més fortes, més competitives i més resistents a noves crisis. El principal repte, però no l'únic, de la pime catalana és guanyar en d

JOSEP GONZÁLEZ. PRESIDENT DE PIMEC

Tenim un gran repte per als propers anys. Durant la crisi, han desaparegut unes 85.000 empreses que ocupaven 250.000 treballadors. Ara ens toca no només recuperar el teixit productiu en quantitat, sinó que també ho hem de fer en qualitat. Hem d'aconseguir que les pimes siguin més fortes, més competitives i fer-les més resistents a noves crisis. Hem d'aconseguir que guanyin en dimensió.

Des de PIMEC ja fa anys que alertem que la pime catalana és més petita que la del conjunt europeu. Concretament, tenen una dimensió mitjana de 3,5 treballadors, per sota de la mitjana de la UE-28, que és de 4,2, i lleugerament per sobre del conjunt espanyol, que és de 3,4. Enfront d'aquests registres, a Alemanya, un dels països amb un teixit empresarial més competitiu del món, la dimensió mitjana de les pimes és de 7,6 treballadors. Al Regne Unit és de 5,6, a Dinamarca de 4,9, i als Països Baixos de 4,4, per posar alguns exemples.

Això és així, especialment, perquè l'entorn no ho ha afavorit, i fins i tot m'atreviria a dir que ho ha impedit. Ja fa més de mig any que l'Executiu espanyol va identificar més de 100 lleis que frenen el creixement empresarial. Concretament, el govern central va especificar 130 obstacles regulatoris relacionats amb les matèries laboral i fiscal.

Des d'aleshores, el ministre d'Economia i Competitivitat ha expressat la seva bona voluntat i li hem sentit diferents anuncis que van en aquesta línia. Celebrem, per exemple, reduir la representativitat sindical de les petites i mitjanes empreses com una de les palanques perquè puguin ser més grans, o modificar els llindars per a la qualificació d'una empresa com a mitjana i, conseqüentment, les seves obligacions i càrregues fiscals i laborals. Tot això, que valorem positivament i que fa molts anys que reclamem, malauradament continua pendent d'execució.

La cirereta del pastís

Així mateix, trobo a faltar altres anuncis encaminats a fer una veritable aposta per acabar amb la xacra de la morositat. Des de l'aprovació de la llei contra la morositat, i gràcies a la nostra insistència, s'ha reduït el termini de cobrament mitjà de les pimes de 93 dies el 2009 a 79 el 2015. Això implica una millora molt important dels recursos financers disponibles per a les pimes, que no s'haurien d'endeutar tant a curt termini per poder fer front a les seves necessitats de tresoreria. Hem avançat però falta la cirereta del pastís: aplicar d'una vegada per totes el promès règim sancionador per a les empreses moroses que, casualment, sempre acostumen a ser grans empreses. És inadmissible que les grans empreses es continuïn finançant a través de les pimes i, per tant, la solució de la morositat és clau per millorar l'estructura financera i patrimonial de les petites i mitjanes empreses.

També cal tenir en compte la productivitat. La devaluació interior dels darrers anys ha comportat un guany de productivitat del treball. Entre 2011 i 2105, les despeses de personal només van augmentar un 1,4% a les pimes, mentre que el valor afegit per treballador es va apujar un 10,1%. Aquest guany de productivitat és, però, un miratge que és possible a costa de mantenir artificialment baixes les rendes del treball. No podem defensar una pujada radical i automàtica dels salaris, però sí que és hora d'engegar un debat seriós sobre aquesta qüestió, que també afecti temes com les cotitzacions socials i les contribucions que els empresaris fem a àmbits com la formació o la prevenció dels riscos laborals, la gestió dels quals en benefici de treballadors i pimes és molt qüestionable.

És fonamental per a la competitivitat del país mirar cap a l'exterior. Les pimes tenen un grau d'internacionalització inferior al de les grans empreses. Els nostres anuaris mostren com només un terç de les pimes manufactureres són exportadores, una xifra que baixa més en el cas de les microempreses. En canvi, el 42% de les empreses mitjanes exporten, i el 87% de les grans empreses catalanes són també exportadores. És a dir, hi ha una estreta relació entre grandària empresarial i exportació. Les pimes tenen més dificultats per accedir a la informació sobre mercats exteriors, així com per contractar personal qualificat i afrontar el risc de vendre productes i serveis a mercats llunyans i desconeguts. L'entorn internacional és cada cop més procliu al proteccionisme, amb la majoria de processos d'integració comercial aturats o en retrocés, començant per la mateixa UE amb el brexit. Això encara complicarà més el procés d'internacionalització de les nostres empreses els propers anys.

La innovació és rendible

D'altra banda, les pimes catalanes també han de millorar el seu grau d'innovació. És l'única manera de fer créixer la productivitat de manera real, sense devaluar els salaris. Els anuaris de PIMEC demostren com les pimes amb més innovació i tecnologia exporten més, són més rendibles i productives. Si abans vèiem que, de mitjana, només un terç de les pimes són exportadores, aquesta xifra puja al 42% en el cas de les pimes amb una alta intensitat tecnològica.

La rendibilitat de les pimes amb més tecnologia és dos cops més alta que la mitjana de les pimes catalanes. També gasten un 25% més en personal, però, en canvi, tenen un 45% més de productivitat del treball. Per tant, la innovació és un instrument clau no només per millorar la competitivitat de les nostres empreses, sinó també per assolir els objectius socials de millors salaris i qualitat de vida que tots compartim.

Temes: Empreses +Valor

0 Comentaris
cargando