Ciutat intel·ligent:del discurs al ciutadà

Les ciutats es transformen i reinventen constantment per donar cabuda a les dinàmiques de canvi econòmic i social.  La primera industrialització requereix assentaments pròxims als recursos primaris, la producció massiva necessita grans estructures fabrils i xarxes de transport efectives per a la distribució immediata dels béns; la terciarització de l'economia ha donat pas a ciutats netes orientades a un sector serveis cada vegada més sofisticat; des de finals del segle XX assistim a una revolució tecnològica que afecta no únicament l'esfera productiva, sinó que va molt més enllà, ressituant la ciutadania en un nou marc relacional i de treball.  La ciutat adaptable i flexible, la resilient city, busca el seu nou paper en aquest nou paradigma determinat per la digitalització de relacions productives i socials.

La revolució tecnològica suposa una forta interconnexió i interdependència dels sistemes i agents que conformen la ciutat, determinant així una alta capacitat per transformar profundament tant l'economia com la societat. En l'actualitat, el món fa front a un canvi tecnològic permanent: afecta tots els mercats, tots els actors, totes les institucions; és el canvi més ràpid en la història i ha vingut per quedar-se; no és un canvi sectorial o parcial, sinó que es tracta de tota una revolució transversal i universal. D'aquesta manera, les noves tecnologies han alterat els fonaments de les relacions econòmiques, però també les socials i institucionales. Assistim a disrupcions creatives ocasionades directament o indirectament per la tecnologia de manera quotidiana en totes les esferes: en les empreses, en les institucions, en les llars, en el comportament humà. La transversalitat de l'impacte tecnològic va molt més enllà de la proliferació d'empreses innovadores o millores en la mobilitat. Efectivament, es tracta de transformar l'economia i la mobilitat, però també l'estil de vida, les persones, l'entorn i la governança.

Paral·lelament, la globalització de l'economia suposa un augment de les interrelacions entre agents, siguin aquests individus, empreses o institucions. Podria pensar-se que davant l'escala global que adquireixen moltes de les operacions que es realitzen al cap del dia, la ciutat deixés de tenir rellevància i passés a un segon terme en aquest context global. No obstant, tal com assenyala Manuel Castells (Globalisation, Networking, Urbanisation: Reflections on the Spatial Dynamics of the Information Age. Urban Studies. 2010), la ciutat continua aquí, potser amb una funció més important que mai, responent a les transformacions socioeconòmiques del moment. Així, la globalització de l'economia i la rellevància de les xarxes com a vehicle de transmissió d'informació, de transaccions i de coneixement dibuixen una ciutat cada vegada més interconnectada exercint de pol de connectivitat com a node local especialitzat i a la vegada propulsora de la seva particular trajectòria (path dependency)  econòmica, institucional, social... i que vindica la seva unicitat.

Competència entre ciutats

En aquest context, les ciutats competeixen entre si. ¿Per què? Perquè tenen necessitat d'ocupar un espai nodal en aquest món de xarxes propiciat per l'auge tecnològic al qual estem sotmesos des de fa dècades.  Competeixen per atraure capital, talent, turistes... tot allò que les faci mereixedores d'un lloc en aquest espai de fluxos. Les ciutats persegueixen millorar llocs en multitud de classificacions i jerarquies: identifiquen les fortaleses i debilitats del seu desenvolupament endogen i persegueixen dominar els seus propis avantatges comparatius en certs recursos clau davant altres ciutats del mateix nivell. Per competir, les ciutats utilitzen discursos més o menys elaborats o creïbles que venen l'atractiu de la ciutat. Últimament, són molts els governs locals que aposten per una ciutat intel·ligent com a leitmotiv de la seva estratègia competitiva.  En aquest sentit, l'abast de la digitalització de l'economia i de la vida en general emergeix com un discurs innovador en el context competitiu que s'esmentava anteriorment: la smart city segueix venent entre governs locals que busquen anar més enllà en la seva aposta per reptes de futur, igual que abans va vendre  i es va apostar per la ciutat creativa, la ciutat del coneixement o la ciutat cultural.

Notícies relacionades

Els experts donen les claus sobre la quarta revolució industrial

Els 'centennials' han trencat la frontera entre el món real i el digital

Malgrat això, l'impacte tecnològic transversal al qual el conjunt de la ciutadania es veu exposat requereix alguna cosa més que discursos. Ningú dubta que la innovació de productes i processos de les empreses passa en bona mesura per l'ús i aplicació de les noves tecnologies en sistemes més o menys tradicionals. Ningú dubta que les persones utilitzen cada vegada més la tecnologia com a part intrínseca de la seva quotidianitat. La tecnologia ha canviat la vida de les persones: l'accés a noves maneres de comunicació instantània, la compra per internet, el cine d'estrena a casa. Les llars i els individus en més o menys mesura han introduït la novetat tecnològica en el seu quefer diari.  Però no s'ha d'oblidar que la ciutat es basa en la intel·ligència col·lectiva, en les maneres i formes d'organització i comunicació a què la societat dóna forma en cada moment del temps i lloc.

Més enllà del procés de dalt-baix (top-down) en la creació d'una estratègia de ciutat, els governs locals haurien de facilitar canals de connectivitat entre la ciutadania i els seus representants juntament amb actituds proactives perquè les sinergies creades de baix a dalt (bottom-up) permetessin que la ciutat en el seu conjunt doni resposta als reptes que la innovació tecnològica ha suposat. En definitiva, el valor que té la tecnologia en la provisió de millor qualitat de vida dels ciutadans exigeix potenciar una smart city amb smart citizens més enllà del discurs orientat a la competitivitat internacional.