Cap a un model sostenible i més social

Ja fa més de dos anys vaig escriure un article titulat «Una ciutat sostenible, uns ciutadans hiperconnectats». Inicialment el títol afegia

«…i involucrats». Per restriccions de la publicació, vaig decidir retallar el títol i vaig eliminar aquesta última part, ¡Quin error! Una ciutat verdaderament intel·ligent no pot ser-ho sense que hi hagi una total implicació de la ciutadania, una ciutat sostenible per i per als seus habitants, els usuals i els turistes.

D'això en sabem molt a Barcelona. Hem patit conflictes i maldecaps (i els estem patint) per aconseguir un model sostenible de turisme, un sector fonamental per a la ciutat, però que, portat a l'extrem, pot comportar unes conseqüències fatals de desafecció per la seva ciutat dels verdaders habitants de Barcelona. Aquest és un clar exemple d'un àmbit que requereix un correcte planejament i una correcta gestió per obtenir un compromís entre la generació d'oportunitats de negoci i de llocs de treball a la ciutat i alhora mantenir la qualitat de vida dels ciutadans.

Parlem de ciutats intel·ligents  i generalment associem aquesta premissa a tecnologia. Jo sóc el primer que solia fer-ho, però cada vegada em sembla més circumstancial. És clar que l'explosió de l'internet de les coses i del big data pot canviar la forma com es gestiona una ciutat però, al capdavall, la humanitat sempre ha intentat utilitzar l'última tecnologia disponible per fer més fàcil la nostra vida quotidiana, ja des de temps de l'Imperi romà i altres civilitzacions. La tecnologia solament és una eina per aconseguir els objectius que comentava anteriorment.

Primer, estalviar recursos per poder donar els mateixos serveis d'una manera més eficient i poder ser més sostenibles en el futur (econòmicament, energèticament, mediambientalment, demogràficament, etcètera).

Segon, generar negoci per a la ciutat. És a dir, atraure talent i inversió externa per generar noves oportunitats a la ciutat. No oblidem que el model de smart cities se sustenta en una col·laboració publicoprivada (public private partnership - PPP).

I tercer i, potser el més important de tots, millorar la qualitat de vida dels usuaris de la ciutat, aprofitar la tecnologia en la mesura que sigui possible perquè disfrutin de serveis més ben adaptats a les seves necessitats. En aquest punt és on adquireix especial rellevància la implicació ciutadana, ajudant a adoptar les accions adequades per tenir en compte sempre les necessitats reals de la societat urbana. La tecnologia hauria de proporcionar-nos noves formes d'escoltar els ciutadans per involucrar-los, mai apartar-los o provocar rebuig pels seus governants, per la seva ciutat o per accions que s'hi puguin fer.

Notícies relacionades

Els experts donen les claus sobre la quarta revolució industrial

Els 'centennials' han trencat la frontera entre el món real i el digital

Des de l'inici del postgrau en Smart Cities a La Salle fa tres anys, hem visualitzat un canvi gradual en el desenvolupament del concepte de ciutats intel·ligents. Podríem dir que el que inicialment era una estratègia top-down en què els ajuntaments eren els que ideaven, dissenyaven i desplegaven solucions tecnològiques per a la ciutat i per als ciutadans, en l'actualitat estan adquirint cada vegada més força iniciatives bottom-up que sorgeixen directament de la implicació ciutadana: la participació oberta, els espais de cocreació, la generació d'open data, els urban labs, etc. També s'ha de donar crèdit als mateixos ajuntaments, que han induït i complementat aquestes iniciatives a l'adonar-se que un model realment sostenible de ciutat l'han de construir conjuntament ciutadans i governants: la necessitat d'afegir la quarta P (people) al model PPP.

Des de La Salle-URL ens agrada parlar de tecnologia, i fa força temps que ho fem (aquest any es compleixen 50 anys de l'obertura de la primera escola universitària de telecomunicacions a Catalunya), però principalment hem cregut en la generació de professionals de valor per a la societat. Ens adaptem als canvis circumstancials de la tecnologia i de la societat que ens envolta per poder formar professionals que sàpiguen gestionar una ciutat intel·ligent però, per sobre de tot, busquem professionals que sàpiguen entendre les necessitats dels ciutadans i ajudar a involucrar-los en el desenvolupament de les ciutats del futur.