Tensió migratòria

Polònia extrema el control fronterer, esquitxat per patrulles ultres

Varsòvia desplegarà a partir de demà 5.000 soldats en 52 passos limítrofs amb Alemanya i Lituània per mirar de frenar la immigració il·legal

Berlín va expulsar un afganès de 18 anys, però els ultres polonesos el van fer tornar dos cops

L’espai Schengen, que va implicar el final de les fronteres de 29 països fa 40 anys, està ple d’esquerdes

Polònia extrema el control fronterer, esquitxat per patrulles ultres
3
Es llegeix en minuts
Gemma Casadevall
Gemma Casadevall

Corresponsal a Berlin

ver +

Polònia implantarà demà controls en 52 punts de la seva frontera amb Alemanya, 16 dels quals de caràcter permanent, que se sumen als que també establirà amb Lituània. Hi participaran 5.000 soldats en els passos amb Alemanya i 1.000 per a Lituània. L’objectiu és barrar el pas a la immigració il·legal. Donald Tusk, el primer ministre polonès, respon així a la mesura adoptada unilateralment pel canceller alemany, el conservador Friedrich Merz, que inclou les expulsions en calent a la frontera. "A diferència de la pràctica dels últims 10 anys, Alemanya es nega a rebre immigrants al seu territori. Procedeix a expulsar-los en calent cap a Polònia", argumenta Tusk, que considera que aquest país veí "ha fet esgotar la paciència" dels polonesos.

A les tensions bilaterals previsibles davant la determinació alemanya d’executar aquestes devolucions en calent se suma ara un factor encara més alarmant: el Moviment per a la Defensa de les Fronteres, unes patrulles ciutadanes impulsades per la ultradreta polonesa. La seva comesa és "detectar" immigrants irregulars "de cultures alienes", és a dir, pel color de la seva pell, que van ingressar en territori polonès després de presumptament haver sigut expulsades per Alemanya.

El setmanari Der Spiegel informa en el seu últim número del cas d’un noi afganès de 18 anys. La policia germànica va intentar tornar-lo a Polònia, però una d’aquestes patrulles ultres el va fer travessar un altre cop el pont fronterer, en direcció a Alemanya. Hi va haver un segon intent amb aquest jove afganès en un altre punt, però va rebre els mateixos resultats i sense que la policia fronterera polonesa intervingués per frenar la patrulla ultradretana.

Tensió bilateral anunciada

Que el control unilateral alemany no seria ben rebut per Polònia ja se sabia. Des que Merz va arribar al poder, al maig, Varsòvia ha estat advertint de les seves conseqüències. Segons Merz, no hi ha marxa enrere. Les devolucions en calent d’immigrants irregulars van ser un puntal durant la seva campanya electoral. Argumentava que altres socis europeus, com França i Dinamarca, ja les practiquen. La reacció del liberal i proeuropeu Tusk es va materialitzar amb l’anunci a principis de setmana de la implantació d’aquests controls.

I així és com donarà una altra manotada a Schengen, l’espai creat fa 40 anys que va implicar la desaparició de les fronteres físiques i la lliure circulació dels seus ciutadans per 29 països, inclosos alguns d’extracomunitaris com Noruega, Suïssa i Liechtenstein. Són moltes les esquerdes que han aparegut en aquest espai. Onze d’aquests 29 països han implantat controls teòricament temporals però que s’han eternitzat. Entre ells hi ha Alemanya, que controla les seves fronteres amb França, Dinamarca i els Països Baixos. Diversos socis europeus han adduït diversos motius compartits per justificar aquestes expulsions, ja fos la pandèmia de la covid, per seguretat davant esdeveniments com l’Eurocopa o per controlar la immigració irregular.

Polònia va mostrar el seu enuig pels controls alemanys. Va advertir del possible col·lapse per al trànsit de mercaderies, a més de les molèsties als milers de ciutadans que cada dia creuen el país veí, en els dos sentits, per raons laborals o familiars. Als controls policials s’ha sumat l’acció dels Moviments per a la Defensa de la Frontera. Els impulsa el radicalisme ultra de partits com Confederació, de Slawomir Mentzen, que actualment és la tercera força del país. Compten amb el suport explícit del president actual, Andrzej Duda, i del guanyador dels últims comicis presidencials, Karol Nawrocki, que assumirà el seu càrrec el 6 d’agost. Tant Duda com el seu successor han estat propulsats al poder pel partit ultranacionalista Llei i Justícia (PiS), el gran rival de Tusk.

L’artífex d’aquestes patrulles és un altre activista ultra, Robert Bakiewicz. La seva missió és pentinar la franja fronterera a la recerca de sospitosos. És a dir, immigrants irregulars.

Notícies relacionades

Devolucions en calent

Tusk havia advertit Merz de les conseqüències dels controls unilaterals en la primera visita a Varsòvia del líder alemany com a canceller, l’endemà de la seva elecció. Després li va repetir les advertències en cada cimera o trobada bilateral. Però Merz no s’ha fet enrere en el seu compromís electoral, en bona mesura pressionat per la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), partit integrat al seu bloc conservador i del qual forma part el seu ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt. Tota la política migratòria depèn dels conservadors bavaresos, partit més dretà que la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merz. Els socialdemòcrates, socis de l’aliança del Govern alemany, acaten de mala gana.