Joao Cravinho: "Tindrem nova estratègia per treballar amb els règims del Sahel abans de l’estiu"

S’ha reunit amb els governs de l’Aliança d’Estats del Sahel, Níger, Mali i Burkina Faso. ¿Com han sigut aquestes reunions?

Els sahelians i els europeus ens enfrontem a la necessitat de repensar els nostres llaços, perquè tots tenim clar que les dinàmiques dels últims temps no han donat resultats satisfactoris.

¿Es refereix a la ruptura de les converses i els llaços diplomàtics, després dels cops d’Estat?

Sí, però també abans d’això. Perquè els cops d’Estat van ser més una conseqüència, un símptoma que les coses no anaven bé, cada vegada hi havia més inseguretat a la regió i les poblacions tenien cada vegada menys possibilitats de viure amb normalitat. La responsabilitat és d’aquests estats, per descomptat, però també ha fallat la nostra manera d’involucrar-nos amb ells: el nostre model de desenvolupament i cooperació no ha produït resultats gaire interessants allà.

Quan es va reunir amb la junta de Mali, país central allà... ¿de què van parlar? ¿Com era el to? ¿Va sentir antieuropeisme?

No tant. Potser si sobiranisme. Reconeixen que Europa té instruments més interessants que els que els pugui donar Rússia. En termes militars, Rússia no ha tingut èxit, perquè la situació de seguretat és pitjor que fa cinc anys. I d’altra banda, hi ha consciència avui que la inseguretat no té solucions exclusivament de naturalesa militar. Es requereix també crear les condicions perquè els joves no siguin reclutats pels gihadistes. I per a aquestes dinàmiques necessiten parlar amb nosaltres.

La junta militar de Mali ¿reconeix que l’Africa Corps no està funcionant com caldria?

No ho reconeixen explícitament, però crec que és una evidència per a tothom.

¿Què pot oferir Europa? ¿Diners, però de moment no més soldats?

No, soldats no. No podem enviar soldats a treballar amb les juntes militars. Però podem treballar en una definició més àmplia de seguretat: Estat de dret, expansió de la capacitat policial, que els jutges puguin estar presents a les ciutats més remotes i els llogarrets més petits. Quan no hi ha llei ni ordre, els gihadistes imposen el seu.

¿Com desplaçarem la influència de Moscou?

Algunes coses que Rússia ofereix no interessen tant i algunes coses que Europa pot oferir sí.

Però, ¿com poden coexistir?

Ja es fa sobre el terreny. Tenim a Mali, per exemple, l’EUCAP Sahel, que porta a terme formació de policies, jutges... Hem creat vivendes perquè els jutges puguin quedar-se quan van al nord del país. No cooperarem militarment amb Mali perquè els militars estan al comandament.

¿I no hi ha friccions sobre el terreny amb els soldats de l’Afrika Corps?

No. Hi ha una contradicció, però és una contradicció en el si del règim de Mali.

Quan es reuneix amb els governs d’aquests països, ¿quin interès els diu que té Europa allà? ¿Control migratori, de narcotràfic, del gihadisme?

Aquests que esmenta són tots interessos molt importants. Geogràficament no estan gaire lluny, i el mercat per al narcotràfic és Europa. El gihadisme està concentrat allà, però pot tenir conseqüències aquí també. El flux migratori il·legal, fomentat per la inestabilitat, volem treballar-lo als països d’origen. I a ells els interessa també, perquè si no poden retenir els seus joves, tenen el futur en entredit.

Al Níger, el president que Europa considera legítim, Mohamed Bazoum continua detingut amb la seva dona des del 2023.

Quan m’hi vaig reunir vaig remarcar de manera molt clara que, si segueix, serà molt difícil la normalització amb Europa. Ens diuen que l’alliberaran, però no quan. Diuen que el president està inculpat d’això i d’allò. Però no estan còmodes amb la situació.

¿Ha lligat l’ajuda europea a l’alliberament de Bazoum, o estan deslligades?

El que hem après durant els anys és que la condicionalitat directa normalment produeix els resultats oposats als que volem. Així que no estem treballant posant aquest tipus de condicionalitat. És evident que si arribem a una dinàmica positiva, amb cada vegada més confiança de cada costat, cada costat fent un pas cap a l’altre, podem fer molt més i beneficiar més la regió.

¿En què es diferencia la posició d’Espanya, molt interessada en el Sahel, d’altres països de la UE, diguem-ne Polònia o Alemanya?

Una part molt important de la meva feina és promoure la convergència entre els estats membres. Sense ella, la UE no té capacitat d’actuar. Estem millor que fa sis mesos, amb una posició més homogènia. Espanya ha jugat un paper molt important en aquest procés. Quan es parla del Sahel, Espanya sempre és molt present, activa i disponible per promoure aquest consens europeu.

¿En què s’ha avançat en aquests mesos a la UE?

Alguns països deien que no podíem parlar ni pactar res amb aquest tipus de règims militars. Ara hi ha un consens entre tots els estats membres de la impossibilitat d’abandonar el Sahel. Hem de ser-hi presents i treballar amb els règims i autoritats amb les quals no compartim gaires valors però amb les quals compartim alguns interessos en comú. Treballar amb ells no significa abandonar els nostres valors, que són compartits per la població.

¿Ha aconseguit que Europa es rasqui la butxaca?

El problema no és la falta de fons, sinó com utilitzar-los d’acord amb els nostres interessos. La invasió russa d’Ucraïna ha provocat la necessitat de col·locar en la defensa del país dos bilions d’euros que estaven dedicats a la cooperació. Alhora, els nord-americans estan tallant de manera radical la seva despesa en cooperació. I els nous governs d’Alemanya, els Països Baixos i França, també. Això no és el que desitgem, però poden ser una oportunitat de repensar com invertim els diners. Ha de ser d’acord amb els nostres interessos, per exemple en el control del flux migratori: traient-li la visió negativa, però creant condicions en origen perquè no hagin de sortir.

Sembla que realment l’OTAN no està posant gaire interès en el Sahel...

En la cimera de Washington [del 2024], es va presentar una nova estratègia per al Sahel, impulsada per una coalició creada per Espanya, Itàlia i Portugal. Però hi ha un límit al que l’OTAN pot fer. Està treballant bé amb Mauritània, però amb els altres països té un problema d’acceptació. Per això la UE és un vehicle bastant més capaç de dialogar amb el sud.

Vostè està treballant en una nova estratègia europea per al Sahel, ¿quan estarà?

Crec que abans de l’estiu, al juny o al juliol, i serà pública.

Notícies relacionades

Lleó XIV demana a J. D. Vance respecte al dret humanitari

La UE debat la reclamació d’Espanya de revisar el pacte amb Israel

¿Entra en detalls?

Detalla com ens hem de comportar en relació amb aquests països. L’essència és reconèixer el que no s’ha fet bé en el passat i els canvis que s’han produït a l’Àfrica i quines són les adaptacions necessàries. En principi serà aprovat pels 27 en el Consell d’Afers Exteriors.