La missió naval de la UE al mar Roig contra els houthis pren forma

Més de mitja dotzena de països estan disposats a participar en l’operació

La missió naval de la UE al mar Roig contra els houthis pren forma

Silvia Martinez

2
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

La futura operació militar naval de la Unió Europea al mar Roig comença a prendre forma. Tot i que no hi haurà decisió formal dels Vint-i-set aquest dilluns, el principi que la UE ha de ser present a la zona ja ha sigut "acceptat" i els preparatius dels experts militars estan en marxa.

Segons assenyalen fonts diplomàtiques, almenys "sis països europeus" han mostrat la seva intenció de participar-hi, entre ells Alemanya, Itàlia i Bèlgica, i la missió podria aprovar-se en la reunió de ministres d’Exteriors del 19 de febrer, amb el mandat de garantir la seguretat dels barcos mercants i la navegabilitat a la regió, inclosa la possibilitat d’houthis fer caure al mar drons i míssils llançats pels rebels des del Iemen.

"Accelerar el procés"

Els Vint-i-set treballen amb la idea de posar en marxa la missió al més aviat possible. Aquesta setmana s’ha reunit el Comitè Polític i de Seguretat (COPS) de la Unió Europea per intentar identificar-ne les necessitats i els estats membre esperen ara les recomanacions dels experts militars sobre els detalls operatius i els preparatius militars necessaris. "Va bastant bé. Una de les qüestions clau per a nosaltres és com de ràpid podem iniciar la missió. Cada dia que guanyem és bo, així que veurem com accelerar el procés", explica un alt càrrec d’un dels països que a priori poden estar interessats a participar en l’operació.

Segons altres fonts consultades, hi ha un "alt grau de consens" entre els estats membre sobre la necessitat d’actuar amb rapidesa i pragmatisme, i això significa utilitzar com a punt de partida l’operació Agenor, una missió de vigilància marítima desplegada des de fa tres anys per garantir la navegació entre l’estret d’Ormuz, controlat per l’Iran, i el golf d’Oman, i en la qual participen actualment Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, Grècia, Itàlia, els Països Baixos, Noruega i Portugal sota el lideratge de França.

Utilitzar aquesta operació ja existent permetria estalviar temps i accelerar la posada en marxa. "Si les converses són productives, l’operació es podria iniciar en un curt període de temps", explica un alt càrrec europeu, tot i que no posa terminis concrets. Bèlgica, confirmat aquest divendres, té la intenció d’enviar la fragata Lluïsa Maria, i el mateix es planteja Alemanya, que, si el Bundestag dona via lliure, podria desviar cap al mar Roig la fragata que tenen desplegada al Mediterrani oriental. Altres països que també faran aportacions a la missió seran França i Itàlia, mentre que també podria sumar-s’hi Noruega.

Missió executiva

Notícies relacionades

La proposta plantejada pel cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, es refereix a portar a terme una missió executiva que implicarà l’ús de la força, tot i que la mitja dotzena de fonts consultades assenyalen que no s’atacaran objectius en territori del Iemen, com sí que han fet els Estats Units i el Regne Unit en el marc de l’operació Guardians de la Prosperitat.

"La missió respondrà a coets i drons llançats contra els barcos, insisteixen. La intenció de la UE és utilitzar l’operació Atalanta contra la pirateria, en la qual participa Espanya amb una fragata i que es desenvolupa davant les costes de Somàlia des de fa 15 anys, com a model, tot i que reconeixen que es tracta d’una operació "més complexa".