Editorial
Protegir-se de les riuades
Que el Montsià no estigui considerat zona de risc mostra la necessitat d’una revisió
La dana que va arrasar València i que aviat complirà un any va suposar un toc d’atenció, també, per a altres zones mediterrànies, com Catalunya, que històricament han patit inundacions torrencials i es veuen exposades a elles cada vegada més a causa de l’escalfament del Mediterrani. Això va portar a urgir els ajuntaments que no disposaven de plans d’acció davant inundacions a activar-los, planejar la creació d’un òrgan que planifiqués una estratègia a curt, mitjà i llarg termini i iniciar la revisió del mapa de zones inundables. Les inundacions del Montsià d’aquests dies han ressonat de nou com a recordatori; de les lliçons que s’han après, com la necessitat d’alertar a temps la població fins i tot a risc que les previsions acabin sent desmentides en part, i de la feina que queda per fer. Que les zones afectades als peus de les serres del Montsià i Godall no siguin considerats zona de risc a l’actual mapa d’inundabilidad de Catalunya és una mostra patent de la necessitat de revisar les eines disponibles actualment.
El Govern va anunciar ahir la creació de l’Observatori d’Inundabilitat de Catalunya, un organisme format per 25 experts amb la catedràtica de Física i experta en el fenomen Carmen Llasat al capdavant. Aquests dies, alcaldes de les zones afectades han posat l’accent en la necessitat de mantenir nets els cursos dels barrancs (tot i que els tècnics més aviat suggereixen que mantenir-los en condicions el més naturalitzades possibles és una de les mesures per considerar) però sobretot en la necessitat de retirar, via expropiació, les construccions aixecades a les zones inundables. Llasat, en la seva primera entrevista després de l’anunci de la constitució de l’observatori, adverteix que les solucions (al ja construït i davant els plans d’urbanització que, a més, es multiplicaran en els pròxims anys si les iniciatives de promoció de vivenda assequible es fan realitat) són molt més complexes i no passen per un no a tot. Un 15% de la superfície de Catalunya és potencialment inundable, amb diferents intensitats i freqüències, i els usos que se li poden donar són també diferents. Sense descartar res, des de la reubicació a les accions de mitigació, la nova responsable de l’observatori apunta que la prioritat en el temps és conscienciar la població de les mesures d’autoprotecció quan s’informa d’una alerta. I a partir d’aquí, començar a planificar.
Tot i que els temps de l’autoconstrucció anàrquica que va convertir les riuades del Vallès del segle passat en una tragèdia han quedat ja molt lluny, encara hi ha situacions que venen d’aquells temps que obliguen a actuar. I en les últimes dècades s’ha urbanitzat d’esquena a la realitat del territori. En gran part dels casos n’hi haurà prou amb mesures quirúrgiques, amb limitacions d’accés en cas d’alerta de pluges, per exemple, o amb limitar alguns usos especialment sensibles com residències d’avis o escoles. També amb desplaçar edificacions en casos de risc extrem. I el mateix ha de passar, amb criteris més estrictes als utilitzats fins ara, en projectes urbanístics planejats en zones anegables (a Mollet, a la zona de les Tres Xemeneies del Besòs) però no necessàriament sota l’amenaça d’inundacions torrencials que suposin un perill vital. Quins usos seran possibles en elles, i on, hauran de fixar-ho eines objectives, com el nou mapa de zones de risc que no pot trigar gaire més a veure la llum.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
