L’àrea del Montsià amb més riuades no està catalogada com a zona inundable

Fa poc més de dos anys, la llavors consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va advertir que el delta de l’Ebre podria ser testimoni dels primers refugiats climàtics de Catalunya, a causa de la pujada del nivell del mar. No obstant, el primer desplaçament per motius climàtics podria produir-se no al delta, sinó uns quilòmetres més al sud, just davant de la serra del Montsià.

En aquesta zona, marcada de color vermell per protecció civil però encara no per l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), quan l’aigua s’acumula inunda els antics barrancs, secs la major part de l’any, que recuperen amb força els cursos naturals. El problema és que, des de fa dècades, al mig d’aquests barrancs hi viuen desenes de veïns. Cansats dels danys i la falta de solucions, molts ja es plantegen abandonar el lloc. Alguns habitants d’Alcanar fins i tot demanen l’expropiació dels seus habitatges (o una part). L’alcalde de la localitat, Joan Roig, els dona la raó, però recorda que la decisió està en mans de la Generalitat.

Estudi de la comarca

La situació és tan preocupant que un grup d’especialistes de la Universitat de Barcelona (UB) ha elaborat un estudi sobre aquesta àrea pel seu risc potencial de riuada. Però ¿per què les inundacions es repeteixen amb tanta assiduïtat al Montsià? ¿Les altres comarques de Catalunya estan exposades al mateix grau de perill?

"La configuració geogràfica és peculiar i molt propensa a xàfecs intensos", afirma Toni Barrera, tècnic de climatologia del Meteocat, en conversa amb aquest diari. En un espai reduït es troben dues serres molt pròximes al mar: en primer pla, la del Montsià, i més cap a l’interior, la de Godall. Aquesta situació contribueix a fer que la tempesta es pugui quedar al lloc durant molt temps i també que descarregui amb força. "Si bufa el vent de llevant amb un flux marítim important, arrossega les masses d’aire humit que alimenten les tempestes", explica Barrera. "Al trobar una serra litoral tan enganxada a la mar, que actua com a mur, es forma una mena de zona aïllada favorable perquè la pluja sigui torrencial", afegeix.

En els últims temporals s’ha produït una convergència de vents en superfície que dispara les tempestes: "Poden quedar situades entre les dues serres o entre la primera, la de Montsià, i la mar". "Quan la tempesta està a baixa altura i les condicions són d’inestabilitat, la massa de vapor que procedeix de la mar la va alimentant sense parar", precisa el meteoròleg.

Curts i costeruts

Tècnics de l’ACA consultats per aquest diari admeten que el pendent dels barrancs (assimilable a la de la serralada litoral, al Maresme) complica encara més les coses: "Es tracta de rierols molt verticals i curts que provoquen que l’aigua agafi molta velocitat i vagi directa als pobles". En són alguns exemples el barranc del Solito i el del Codonyol.

En canvi, al vessant de la serra del Montsià que "desemboca" a la plana d’Ulldecona, la situació no sol ser tan complexa, atès que hi ha camps agrícoles pels quals l’aigua es pot repartir sense accelerar-se tant. Tot i així, la presència d’infraestructures rígides com l’AP-7, que fa de dic de contenció fins que l’aigua es desborda, no ajuden a fer que aquesta funció de drenatge es desenvolupi correctament.

Notícies relacionades

Sanitaris demostren la revenda de cites per homologar els títols

La fiscalia sol·licita intervenir Cellex per evitar que es despatrimonialitzi

A tot això cal afegir-hi un altre factor: la temperatura del nivell de la mar, que any rere any marca registres inèdits. "La calidesa de l’aigua incrementa l’evaporació i carrega l’atmosfera de vapor, el combustible essencial de la pluja torrencial", avisa Barrera. Però la repetició de temporals al Montsià no té només una explicació científica: "És un territori en què històricament hi ha hagut pluges torrencials, però la mala sort també ha influït en la concatenació d’esdeveniments".

Una situació semblant es dona a l’Alt Empordà, concretament a la serra de l’Albera i el cap de Creus: "En aquestes zones, el cabal de les rieres també pot ser devastador, tot i que és cert que al nord de Catalunya la temperatura de l’aigua pot ser dos graus més freda". "En zones com el Maresme, el Baix Llobregat i altres comarques costaneres, el risc d’inundació és similar, però no tan elevat com a l’extrem nord i sud", afirma Barrera. El Pirineu és l’altra àrea de perill principal. A la depressió central, en canvi, l’orografia plana facilita que la pluja no es quedi durant gaire estona en un mateix punt.