L’Afganistan

1
Es llegeix en minuts
Tot s’hi val

ADRIÀ ROCHA| STRINGER / EFE

Suposo que recordaran les imatges esgarrifoses de Daniel Pearl i de James Foley, tots dos periodistes, tots dos decapitats per grups gihadistes, al Pakistan i a mans de l’ISIS, a Síria. No pas el moment de la decapitació, per descomptat, sinó els instants abans, quan eren agenollats a terra, encaputxats, en presència d’una cohort de milicians afamats de violència, metralladores enlaire. Aquelles imatges, com tantes d’altres, similars (humiliació, impotència, força bruta), han format part de l’imaginari contemporani i són paradigma del terror.

Resulta, però, que vivim en un món de bojos on tot s’hi val. Ara, la mateixa escena ha estat reproduïda com a bufonesca paròdia en un vídeo de propaganda d’una agència de viatges que es diu Raza Afghanistan, propietat d’un tal Yosaf Aryubi, que es dedica a organitzar tours turístics per a americans que vulguin visitar el país dels talibans. Un col·lega seu és qui està encaputxat, mentre que ell actua com a líder dels homes armats. Diu: "Tenim un missatge per als Estats Units", que és la fórmula que es feia servir per anunciar l’ajusticiament. I, de sobte, treuen la caputxa a l’home agenollat (que s’assembla a Zlatan Ibrahimović i que és un d’aquests influencers viatgers), que somriu a la càmera, aixeca el dit polze i proclama: "Benvinguts a l’Afganistan!".

Notícies relacionades

Tot això ho explica un reportatge de The New Yorker, que es titula així: "Among the Talibros", que es veu que és la manera simpàtica de parlar dels radicals islamistes. Després, tot d’imatges típiques del turista atrevit. Muntanyes escarpades, balls al voltant de tancs i canons, menjars tradicionals a la carta en una mena de restaurant rural, excursions en vaixell, nois rossos fent gresca i altres coses semblants.

La promoció conté dos missatges: atreviu-vos a viure experiències al límit i no n’hi ha per a tant, perquè els talibans són la mar de simpàtics i les dones tampoc no estan tan sotmeses com us volen fer creure. És a dir, una pantomima cruel. No és que la tragèdia torni en forma de comèdia. És que, com amb el porc, tot s’aprofita.