Grècia aprova la jornada de 13 hores malgrat l’oposició política i sindical

El Parlament grec, sota la majoria absoluta de la conservadora Nova Democràcia (ND) del primer ministre Kyriakos Mitsotakis, va aprovar ahir una controvertida i contestada llei que permet les jornades laborals de fins a 13 hores al sector privat.

Amb aquesta última reforma del sistema laboral, els grecs –amb l’acceptació del treballador– podran treballar 13 hores al dia en un màxim de 37 dies a l’any amb un mateix ocupador. El temps màxim de treball, en una setmana, seran 48 hores, segons el text de llei aprovat ahir.

Tota l’oposició, sindicats i associacions de treballadors clamen contra aquesta nova llei, catalogada com a "esclavitud remunerada". "La llei de les 13 hores no ve del no-res. És la següent en la línia d’un desmantellament metòdic dels drets laborals dels treballadors. De mica en mica, destruïu el teixit de la protecció laboral, puntada a puntada", va assenyalar en el debat parlamentari de la norma, aquest mateix dimecres, el líder de l’oposició, Nikos Andrulakis, secretari general del partit socialdemòcrata Pasok.

Aquesta nova "llei de les 13 hores" va provocar dimarts una vaga general a tot Grècia que va aturar els serveis públics i de transport a Atenes i a les altres ciutats del país. El Govern de Mitsotakis, d’aquesta manera, converteix el país grec en pioner a Europa en matèria de rebaixa de drets laborals dels treballadors. Mentre al nord de la Unió Europea (UE) diversos països han estudiat les setmanes laborals de quatre dies, Grècia va aprovar el 2024 una llei que permet als ocupadors dels sectors industrials, de serveis i d’agricultura demanar als treballadors que tenen a càrrec seu setmanes laborals de sis dies.

Grècia és el segon país de la UE que té un poder adquisitiu més baix i l’Estat en què els treballadors treballen més hores al dia, en concret una mitjana de nou –sense comptar, però, les hores extres no declarades–. En canvi, amb prou feines hi ha cap inspecció de treball. I encara més: Atenes també permet que una persona tingui dues feines alhora i que hi dediqui un màxim, també, de 13 hores al dia.

"Tenir horaris laborals flexibles significa a la pràctica l’abolició de la jornada de vuit hores i la completa destrucció del concepte de vida social i familiar. És bàsicament la legalització de l’explotació laboral", va dir, durant la vaga d’aquest dimarts, el sindicat de treballadors públics ADEDY en un comunicat.

"En primer lloc, l’expressió de l’oposició, que parla de “jornada de 13 hores”, implica que tots treballarem 13 hores cada dia, tot l’any. ¿Això és cert? ¿Pot passar cada dia? La resposta és que no. Pot passar un màxim de 37 dies a l’any, o tres dies al mes. En segon lloc, perquè això passi es requereix l’acceptació del treballador. I, amb la nova llei, un treballador no podrà ser acomiadat per no haver acceptat treballar més hores. Per tant, el que fa aquesta nova llei és de fet enfortir la mà del treballador", va assegurar durant el debat parlamentari la ministra de Treball de ND, Niki Karameos.

Notícies relacionades

Els EUA planegen per a Gaza un govern tecnòcrata amb palestins de la diàspora

El Govern francès sobreviu a les primeres mocions de censura

Arribar a final de mes

L’oposició grega no n’està convençuda. "Els treballadors que ho facin no treballaran 13 hores per elecció, sinó per necessitat. El salari mitjà s’ha reduït un 9% des del 2011, i en termes reals –comptant-hi la inflació– ha baixat un 28%. Molta gent es veu obligada a tenir més d’una feina, i ni tan sols així pot arribar a final de mes. Esteu fent una llei laboral medieval", va assenyalar al Parlament grec el líder de Syriza, Sokratis Famellos.