Anàlisi

Manual de càstig d’Israel

L’Estat hebreu aplica la doctrina Dahiya, que no distingeix entre civilsi combatents i que estableix la conveniència de colpejar ràpidamenti brutalment, sacrificant la precisió a la destrucció del territori atacat.

De tornada al càstig després d’una pausa momentània, Israel ha passat a concentrar els seus atacs a la meitat meridional de Gaza. Poc importa que en el seu moment digués als 2,3 milions d’habitants de la Franja que aquesta era una zona segura on s’havien de traslladar per evitar les conseqüències de l’operació Espases de Ferro, que ja ha costat més de 25.000 morts i desapareguts. Queda clar que es tractava simplement d’un artifici que a ningú podia enganyar, fabricat per un actor que acumula una llarga llista de violacions del dret internacional i d’incompliments de les seves obligacions com a potència ocupant, que només buscava alleujar en la mesura possible les crítiques internacionals i facilitar les accions de combat a les seves pròpies tropes.

I ara, sense ajustar-se més que als seus propis plans, no necessita ni tan sols dissimular o buscar un nou argument per concentrar les seves operacions on s’amuntega desesperadament una població que manca de tot, incloent-hi l’esperança. I ho fa recorrent a un manual tan mortífer com criminal. Un manual amb nom propi, la doctrina Dahiya, aplicada per primera vegada al Líban el 2006, que parteix de la no distinció entre població civil i combatents –tots són objectius militars– i que estableix la conveniència de colpejar ràpidament i brutalment, sacrificant la precisió a la destrucció sistemàtica del territori atacat. Així cal entendre les abominables declaracions del portaveu del ministeri de Defensa quan qualificava de "molt positiva" la relació de dues morts civils per cada combatent de Hamàs eliminat. Una relació que de cap manera pot encaixar en el tradicional eufemisme dels "danys col·laterals" –quan en realitat la relació està més prop de quatre a un–, fet que deixa al descobert que Tel Aviv busca l’eliminació generalitzada de qui en resum qualifica d’"animals humans". L’esmentada doctrina militar es completa ara amb l’aplicació d’una plataforma d’intel·ligència artificial, batejada com a Habsora (Evangeli), que de manera pràcticament autònoma identifica els objectius que han de ser eliminats per l’artilleria i per l’aviació i helicòpters de combat. Si es compta que en tot just 60 dies de càstig es comptabilitzen ja més de 10.000 atacs aeris i s’estima que les bombes llançades ja han destruït més del 60% de tots els edificis de la meitat nord de la Franja, es pot extreure una idea sobre el nivell de destrucció registrat. En termes generals, es tracta d’una plataforma que aconsegueix integrar les dades aportades per totes les fonts d’informació de les quals disposa Israel sobre el terreny, cosa que li permet incrementar la seva capacitat per designar objectius a batre.

Notícies relacionades

Ànsia bel·licista

Israel té pressa. D’una banda, sap que arribarà un punt en el qual haurà de frenar la seva ànsia bel·licista per concedir a Washington una carta que li permeti aparentar que la seva suposada pressió ha donat fruits. Per tant, busca arribar a aquest punt amb la major part de la tasca feta; és a dir, havent eliminat el major nombre possible de combatents de Hamàs i havent expulsat el major nombre de gazatins. Però, sobretot, ho farà perquè ni la seva limitada demografia ni la seva economia li permeten implicar-se en operacions prolongades. Aquesta és la pauta que ha seguit fins ara, i res indica que aquesta vegada hagi de ser diferent, tot i que això suposi renunciar a l’eliminació completa de Hamàs..

Temes:

Intel Israel

Inicia sessió 0 Comentaris

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial