4
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’illa de Maui, a Hawaii, ha quedat reduïda a fum i cendres. Aquest dimarts, el petit poble de Lahaina va patir petits incendis de matolls que, avivats per les temperatures i el vent, s’han propagat durant la setmana fins a arrasar gran part del territori insular. Almenys 55 persones han mort en el que ja és l’incendi forestal més mortífer que han viscut els Estats Units des del 2018, quan el foc va engolir la localitat de Paradise, a Califòrnia. 1.000 més estarien desaparegudes, segons les fonts oficials.

L’arxipèlag de Hawaii, compost per 137 illes, no és aliè als incendis. Tot i això, el que ha devorat part de Hawaii illa i Maui, els dos territoris més grans de l’Estat, és ja una de les pitjors catàstrofes naturals de la seva història. Tot i que els bombers han aconseguit contenir la majoria dels focus de foc, s’espera que el nombre de víctimes mortals augmenti durant les pròximes hores, quan els equips de rescat puguin accedir a les zones fins ara bloquejades per les flames.

«El 1960, vam tenir 61 víctimes mortals quan una gran onada va travessar la ‘Big Island’», va explicar aquest dijous el Governador hawaià, Josh Green, en declaracions a la CNN. Es refereix al tsunami que va colpejar l’illa de Hawaii fa 63 anys com a resultat del terratrèmol de 9,5 graus que 15 hores abans havia sacsejat el sud-oest de Xile, el sisme més gran mai registrat. «Aquesta vegada, és molt probable que el nostre total de morts superi significativament aquesta xifra».

Efecte del canvi climàtic

El Govern hawaià encara està investigant què va causar el primer foc a Lahaina que ha acabat estenent-se per l’illa, ho ha calcinat tot al seu pas i ha obligat a decretar l’estat d’emergència. Les flames van agafar per sorpresa els habitants de la localitat costanera i molts van acabar llançant-se a l’oceà per protegir-se. Més d’11.000 persones han hagut de ser evacuades en un incendi que ha calcinat 1.000 hectàrees i ha destruït 1.700 edificis, a més de deixar gran part de la població incomunicada. Important patrimoni històric de Lahaina, antiga capital del regne de Hawaii, ha quedat carbonitzat.

Tot apunta que es deu a una perillosa combinació de condicions meteorològiquesexacerbades pel canvi climàtic, segons ha explicat Robert Bohlin, de l’oficina del Servei Meteorològic Nacional (NWS) a Honolulú, a ‘Scientific American’. Abans que es declaressin els incendis, Maui ja estava en alerta roja a causa de les altes temperatures i a la sequera que pateix l’illa. Els experts van advertir al juliol que «el risc d’incendis durant l’estació seca d’aquest any és elevat». A això se li sumen els vents huracanats que dimarts van avivar les flames.

«Mai havíem experimentat un incendi forestal que afectés una ciutat d’aquesta manera», va explicar Green. El governador hawaià va assegurar que els desafiaments de l’escalfament global estan exercint una pressió sense precedents sobre l’arxipèlag i eagreujant les condicions de calor extrema que permeten que el foc es propagui amb més rapidesa. «Per primera vegada estem veient això en moltes parts diferents del món».

Sequera i vent

Els científics han assenyalat que un factor clau per entendre aquests incendis són les condicions anormalment seques que afecten el 80% de Hawaii, segons dades de l’US Drought Monitor. Gairebé el 16% del comtat de Maui estava afectat per una sequera greu aquest dimarts, dia en què es va detectar el primer incendi, un augment del 5% respecte a la setmana anterior.

A més de la baixa humitat, els experts també han apuntat que algunes zones de les illes hawaianes estan cobertes d’herbes no autòctones que són més inflamables que la flora tradicional del paradisíac estat insular.

Notícies relacionades

Aquest dimarts, l’huracà Dora, una tempesta de categoria 4, va passar per la costa de Hawaii. Les seves fortes ratxes de vent –d’entre 48 fins a 97 quilòmetres per hora– haurien contribuït a propagar les flames des de la petita localitat costanera de Lahaina, al nord-oest de l’illa, a altres racons del seu fins ara verd territori. Aquests corrents huracanats han dificultat la resposta dels bombers. «El foc pot estar a una milla (1,6 kms) o més de casa teva, però en un minut o dos, pot ser a casa teva», ha explicat el seu cap adjunt a Maui, Jeff Giesea.

En el passat, els incendis forestals eren poc habituals a Hawaii. Segons els registres, s’originaven a causa de llamps o de les erupcions dels volcans que habiten les illes de l’arxipèlag. Tot i això, l’augment de les temperatures, la disminució de les pluges i l’activitat humana ha fet que els focs siguin cada vegada més comuns i extrems. L’agost del 2018, fa cinc anys, dos petits incendis a Lahaina es van veure magnificats pels vents de l’huracà Lane i van acabar devorant 31 vehicles i 21 vivendes. Va ser el pitjor que havia patit Maui. Fins ara.