Així va explicar Josep Pla la marxa de les tropes de Mussolini sobre Roma

Pla ho havia anunciat al seu germà el setembre anterior. La seva intenció, havia explicat, era viatjar al nord d’Itàlia per escriure «una breu història» sobre el feixisme, després d’haver passat ja sis mesos (de març a agost de 1922) al país transalpí. Amb aquest preàmbul, l’escriptor català s’havia compromès amb el diari madrileny El Sol i el barceloní La Publicitat (en el qual publicarà sota el rètol Notes d’Itàlia).

Tanmateix, segons explica Narcís Garolera en el pròleg del volum Cartas europeas, els esdeveniments es van precipitar, i des de l’octubre i els tres mesos següents, Pla (llavors de tot just 25 anys) escriurà per als dos diaris al voltant de 50 cròniques en què anirà relatant, amb esperit crític, la capitulació del Govern liberal de Luigi Facta, la sublevació feixista i la consolidació del règim dictatorial de Mussolini. 

La immoralitat de la democràcia

D’entrada, a Pla li impressiona molt la galopant inflació, la pobresa i tot el caldo de cultiu social que acompanyen el cop feixista. De vegades, també compara aquesta degradació social amb la situació a Espanya, sent ell un dels pocs periodistes espanyols (l’únic, segons algunes fonts) que cobreix l’aixecament colpista al terreny. Tant és així, que fins i tot s’embranca en una polèmica amb Ramiro de Maeztu, autor d’un article titulat El fascismo ideal, a qui Pla acusa d’estar fent «una campanya admirable» sobre «la ingenuïtat del pacifisme i la immoralitat de la democràcia». «El feixisme ha arribat gairebé en absolut a suprimir la crítica. Aquest ha sigut sempre l’ideal del militarisme espanyol», diu Pla.

El sector contestatari amb el feixisme al qual pertany Pla li permet, així mateix, fer un radiografia desencisada dels estrats de les tropes feixistes, entre les quals destaca les que van sobre Roma que, majoritàriament, procedeixen de zones rurals. En canvi, diu Pla, els esquadristes «estudiants i senyorets s’han quedat a Florència», alhora que també «han quedat a la rereguarda els joves nacionalistes».

Arran de les seves reflexions, Pla defineix el feixisme com una «plutocràcia proteccionista» i nacionalista que, malgrat el seu poc pes parlamentari, s’ha anat apropiant de les masses que recolzaven el socialisme. «Quan esclata la guerra europea, Mussolini [...] es converteix en intervencionista, militarista i patriota, i funda, expulsat del socialisme, Il Popolo d’Italia», recorda Pla. Però és amb «els descontentaments de la pau», després de la Gran Guerra, que es crea el feixisme, afegeix. 

La Itàlia del garrot

Notícies relacionades

Lula i Milei, a matadegolla en la cita de presidents del Mercosur a l’Argentina

Ghassan Abu Sittah: "El genocidi de Gaza és tant europeu i nord-americà com israelià"

La Itàlia del garrotAquesta deriva, continua Pla, es veu particularment a les ciutats umbres i toscanes, com Perusa i Florència, així com a les de l’Emília-Romanya, entre les quals Ferrara i Bolonya. Una urbs, aquesta, que el català considera un dels epicentres del feixisme quan aquest moviment comença, després de l’assassinat de 10 feixistes el desembre de 1920, a créixer ràpidament a l’Emília-Romanya i expandir-se des d’allà a la resta del país. 

La raó és que, «havent-se apoderat el feixisme dels sindicats agrícoles [...] qui no és feixista no menja», li explica a Pla un feixista, el testimoni del qual el català transcriu a De Florència a Bolonya en un tren feixista. Després de consumar-se la Marxa sobre Roma, com sol passar en les dictadures, el règim feixista mostra la seva cara més cruel. Llavors, «moltes personalitats del partit socialista i popular» han de passar per «la repugnant humiliació d’haver d’engolir un bon vas de ricí davant les bromes d’una esquadra feixista armada fins a les dents». A Itàlia «ja no hi governa més que el garrot».