El Papa mobilitza la seva diplomàcia silenciosa per frenar la guerra a Ucraïna

Com va fer amb la guerra a Síria –país on el Vaticà va ser un dels pocs estats occidentals que van mantenir oberta la seva ambaixada–, Francesc ha portat a terme en les últimes setmanes actes de caire religiós i diplomàcia paral·lela amb l’intent de frenar les hostilitats a Ucraïna. Una estratègia per a la qual el papa argentí ha fet servir també els missatges a les xarxes socials, els seus discursos públics i diàlegs amb líders religiosos, així com també ha mobilitzat alguns dels seus col·laboradors més pròxims desplaçant-los fins a Ucraïna. 

Un exemple d’això han sigut els viatges del cardenal polonès Konrad Krajewski, que aquests dies es desplaçarà a Kíiv –conduint una ambulància amb material mèdic per a un hospital infantil de la capital ucraïnesa–, per celebrar-hi la Setmana Santa. En paral·lel, el mateix Francesc no va descartar la possibilitat d’anar ell mateix fins a Ucraïna, com va afirmar en la seva recent visita a Malta, mentre que membres de la jerarquia romana, entre ells el secretari d’Estat, Pietro Parolin, han dit reiteradament que el Vaticà està disposat a actuar com a mediador en el conflicte.  

Exempt de retrets

A causa de la guerra a Ucraïna, no obstant, Francesc ha construït un discurs que no ha estat exempt de retrets. En particular, l’abans cardenal de Buenos Aires ha sigut censurat per no esmentar explícitament al president rus, Vladímir Putin, amb qui el Papa es va reunir físicament en tres ocasions des de l’inici del seu pontificat. La primera trobada va ser el 2013, poc després que Rússia i el Vaticà demanessin als Estats Units que no actués militarment a Síria. La segona reunió es va portar a terme el 2015, després que Rússia s’annexionés Crimea, i la tercera va ser el 2019, quan Putin va arribar amb una hora de retard i tots dos van discutir sobre la creixents maniobres de Moscou a Veneçuela, Síria i Ucraïna.  

Des del Vaticà han rebutjat aquestes crítiques, al donar a entendre que l’Església catòlica considera que el xoc frontal amb Moscou no és la millor estratègia. Més encara, el Vaticà té una important carta al seu favor: els passos fets en els últims anys per Francesc per acostar la seva Església als líders de l’ortodòxia russa, considerada la religió més estesa entre 140 milions de russos i actualment amb una relació de suport recíproc amb les autoritats de Moscou (després de l’etapa soviètica, en la qual l’ortodòxia va viure diversos alts i baixos). El Vaticà també es beneficia que –com a Estat– no forma part d’organitzacions com l’OTAN. El Papa va criticar recentment els països occidentals que van anunciar augments de la seva despesa destinada a comprar armes. 

Moment de tensió

Amb això com a punt de partida, el Vaticà ha estat treballant en les últimes setmanes en una trobada presencial amb el patriarca Ciril, primat de l’Església ortodoxa russa, i que recolza obertament Putin. L’actitud de Francesc envers ell ha sigut una de freda i una de calenta, reflex del moment de tensió. En una trucada mantinguda a mitjans de març, el Papa de Roma va dir al rus que «qui paga el preu de la guerra és el poble, són els soldats russos i les persones que són bombardejades i moren». Però Francesc també va afirmar que les esglésies no han d’utilitzar «el llenguatge de la política, sinó el llenguatge de Jesús». 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

En cas de portar-se a terme, no seria la primera trobada entre els líders de dues de les principals branques del cristianisme. Ciril i Francesc ja es van reunir el 2016 a Cuba, en el que en el seu moment va ser una històrica trobada entre els màxims representants d’aquests dos grups separats des del cisma de l’any 1054. 

La realitat és que Ciril i el Papa tenen postures comunes, per exemple, la preocupació pel destí dels cristians a l’Orient Mitjà. Però també mantenen importants diferències, que han augmentat amb la creació fa tres anys de l’Església ortodoxa ucraïnesa, que Ciril rebutja i que va ser recolzada pel patriarca ecumènic de Constantinoble, Bartomeu. I amb aquest últim Francesc té una molt bona relació. Per això també l’incert desenllaç.