La Xina reivindica la tolerància zero després de l’onada d’òmicron

La Xina no compta onades sinó esporàdics i localitzats brots que són diligentment apagats. Continua fidel a la seva política de tolerància zero des que van arribar notícies d’una estranya pneumònia a Wuhan. Austràlia, Nova Zelanda i Singapur van reproduir la recepta i van sucumbir. Només la Xina s’oposa avui a conviure amb el virus, reafirmada en les seves conviccions contra un món que va obrir les portes quan entreveia el final del túnel per tancar-les davant l’embat de la variant òmicron.

Descomptats aquests puntuals rebrots, el presumpte bressol del coronavirus ha viscut sense ell durant dos anys. Només les mascaretes i el control del codi de salut al telèfon a l’entrada d’establiments públics recorden la pandèmia. El model inclou estrictes controls i quarantenes en hotel de dos o tres setmanes als arribats de l’estranger i tests i tancaments massius quan n’emergeix un sol cas. El risc de contagi és infinitesimal a la Xina i només revela la coincidència espaciotemporal amb un positiu. Un alt executiu es lamentava a aquest diari per haver complert tres setmanes de tancament domiciliari després d’haver pres un cafè en un hotel pequinès en què dos dies enrere s’havia allotjat un contagiat.

El bé comú

Són destorbs que s’assumeixen amb les certeses que serveixen al bé comú i que la fórmula funciona. Els xinesos en tenen prou amb un cop d’ull al món, amb aquesta interminable dinàmica d’obertures i tancaments que costa vides i arruïna l’economia, per reivindicar el seu sistema.

L’esclat d’òmicron ha liquidat un debat que el Govern mai va permetre que prengués força. A l’estiu, quan remetia la pandèmia al món, molts van convidar la Xina a afegir-se a l’onada aperturista i van desdenyar les seves mesures com escarafalls de cara a la galeria. Fins i tot prestigiosos epidemiòlegs xinesos com Zhang Wenhong van demanar que el país aprengués a conviure amb el virus i jubilés la tolerància zero per costosa i poc realista. La hipòtesi era forassenyada en l’inici de la pandèmia però sonava més raonable amb les massives campanyes de vacunació. El Govern va respondre a les peticions aixecant un macrohotel a Guangzhou, principal porta d’entrada al país.

A la Xina li sobren raons per a la inquietud. És un país vast i desigual, amb xarxes hospitalàries amb els més alts estàndards a les ciutats, però encara amb carències a les zones rurals. Les actuals taxes de mortalitat són assumibles a Europa, però traslladades a un país amb 1.400 milions d’habitants suposarien xifres indigeribles. Un estudi del Centre per al Control i Prevenció de Malalties a la Xina anticipava la tragèdia si el país copiava les estratègies dels Estats Units, el Regne Unit, Israel o Espanya. «Les estimacions revelen la possibilitat d’un brot colossal que amb gairebé tota seguretat provocaria una càrrega inassumible al sistema mèdic», deia. Afegia que la Xina no havia d’assumir l’obertura «confiant en la hipòtesi de la immunitat de grup induïda per les campanyes de vacunació que defensen diversos països europeus». L’estudi data de mitjans de novembre i és improbable que el posterior tsunami d’òmicron hagi tranquil·litzat les autoritats.

Sis casos d’òmicron

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

Només s’han registrat a la Xina sis casos de la nova variant repartits en tres ciutats però n’hi ha hagut prou per remarcar la dificultat de blindar-s’hi en contra. Un correspon a un viatger que va passar els tests previs a volar a la Xina i els practicats durant les dues setmanes de quarantena a l’hotel. Només va donar positiu en el test a què va ser sotmès en la primera setmana de quarantena a casa i en poques hores van haver de ser analitzats els seus 13.000 veïns més pròxims.

L’alta capacitat de propagació de les noves variants i el risc d’un brot inassumible asseguren la vigència del model. Zhong Nanshan, l’epidemiòleg en cap, ha aclarit que la Xina només relaxarà la seva resposta quan la pandèmia hagi remès al món i la taxa de mortalitat del coronavirus s’iguali a la de la grip comuna. Cap de les metes sembla imminent. La Xina seguirà fins aleshores pecant per excés, una fórmula que no li ha anat malament.