La UE redobla la pressió a Bielorússia davant la crisi de la frontera amb Polònia

Els Vint-i-set continuen amb la seva ofensiva contra el règim d’Aleksandr Lukaixenko. Els ministres d’Exteriors de la Unió Europea han fet aquest dilluns el pas esperat i han ampliat el marc legal europeu que permetrà impulsar una cinquena ronda de sancions contra Bielorússia amb l’objectiu de castigar també individus i entitats –com aerolínies o agències de viatge– que organitzen o contribueixen a activitats del règim per facilitar l’encreuament il·legal de migrants a la frontera amb la UE. «La decisió reflecteix la determinació de la UE d’actuar contra la instrumentalització dels immigrants per motius polítics. Rebutgem aquesta pràctica inhumana i il·legal», ha dit l’alt representant per a la política exterior de la UE, Josep Borrell. 

Les quatre rondes de sancions imposades per la UE contra Minsk han permès fins al moment castigar 166 dirigents –entre els quals el mateix Lukaixenko– i 15 entitats responsables de la repressió interna a Bielorússia, que es va disparar arran de la reelecció de Lukaixenko l’agost del 2020 en un procés electoral no reconegut per la UE. La UE també ha aprovat sancions econòmiques selectives contra sectors importants a Bielorússia. Amb l’ampliació del marc sancionador, la UE podrà castigar també els responsables d’un «atac híbrid» contra la UE que manté sota màxima tensió la frontera amb Polònia, Lituània i Letònia.

El següent pas serà concretar el llistat de castigats, per a la qual cosa seran necessaris, segons fonts diplomàtiques, alguns dies o setmanes per apuntalar un treball legal que eviti possibles recursos posteriors davant el Tribunal de Justícia de la UE. Tot i que hi ha països insatisfets amb l’eficàcia de la política de sancions, el cap de la diplomàcia europea considera que es tracta d’un instrument efectiu perquè afecten la riquesa i la lliure circulació dels afectats. Borrell ha parlat aquest cap de setmana amb el seu homòleg bielorús, Vladimir Makei, per traslladar-li que la situació és «totalment inacceptable» i que és necessari oferir ajuda humanitària als migrants atrapats al país.

Control de rutes aèries

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

L’ofensiva diplomàtica de les últimes setmanes amb països d’origen o trànsit dels immigrants que aterren en territori bielorús amb l’objectiu d’arribar a la UE ha permès, segons ha explicat aquest dilluns Borrell, controlar algunes de les rutes aèries amb Minsk per limitar el nombre d’arribades. Tot i així, la situació, segons el parer del ministre d’exteriors lituà, Gabrielius Landsbergis, continua sent crítica, està lluny d’estar controlada i requereix mesures dràstiques com una zona d’exclusió aèria entorn de Minsk. «Hem d’assegurar-nos que cap avió que pugui potencialment portar persones amb la intenció de creuar la frontera il·legalment pugui aterrar a Minsk o a cap aeroport bielorús», ha reclamat remarcant que el règim de Lukaixenko ja està buscant noves oportunitats i que caldria estudiar també la possibilitat de sancionar directament aeroports i companyies que hi operen.

Tot i que la pressió migratòria a la frontera entre Bielorússia i Lituània és menor a la viscuda a la frontera amb Polònia, només aquesta passada nit han creuat 180 persones que arriben, segons el cap de la diplomàcia lituà, fins al pas fronterer en camions contractats pel règim bielorús. Lituània no només vol tallar d’arrel l’arribada de qualsevol vol. També insisteix que les Nacions Unides –de qui continua sent membre Bielorússia– també haurien de pressionar Minsk per establir vies de retorn segures dels immigrants cap als països d’origen. Segons els seus càlculs, entre 10.000 i 20.000 persones han arribat a Bielorússia amb l’objectiu de creuar a països com Alemanya i es troben vagant pels boscos del país. «Hi ha milers de persones i han de poder tornar a casa», ha dit Landsbergis.