La rebel·lió maputxe obre un nou front al president Piñera

D’acord amb l’últim cens, gairebé 2,2 milions de persones es consideren pertanyents a un poble originari. Un 79,8% va assegurar pertànyer a la nació maputxe. Les qüestions relacionades amb la identitat han pres un altre impuls després de l’esclat social del 2019. De fet, l’acadèmica maputxe Elisa Loncon presideix la Convenció Constituent encarregada de redactar una nova Carta Magna. Disset dels 155 membres representen les ètnies precolombines. D’aquest total, set corresponen als pobles maputxes i alcen amb força la bandera de l’autodeterminació, així com els seus drets territorials.

Aquest és el rerefons obligat de les protestes i intents de recuperació de terres que han portat Piñera a prendre mesures extremes poques setmanes abans de la primera volta de les eleccions presidencials. El Govern assegura que a les províncies de Malleco, Cautín, Biobío i Arauco tenia lloc una «greu alteració de l’ordre públic». L’estat d’excepció hauria de finalitzar abans que els xilens acudeixin a les urnes.

Història d’un fracàs

El president ha fet un pas sense precedents en més de 30 anys de democràcia: ha entregat als militars el control de la zona en conflicte. «Això respon a un càlcul electoral», ha explicat Eduardo Vergara, de la fundació Chile 21. El governador de la regió de La Araucanía, Luciano Rivas, ha estimat que l’ordre presidencial és en rigor conseqüència del «fracàs» de l’Estat per encarar un problema que no és nou. «Aquí ningú vol violència, aquí el que es vol és dignitat», ha assegurat Gabriel Boric, el jove candidat d’esquerres, favorit per passar a la segona volta, al visitar dies enrere les regions militaritzades. «Reconeixem el dret a existència, cosmovisió pròpia, territori i autonomia del poble nació maputxe».

Momentos de gran emoción se vivieron hoy durante el Trawun de Ruka Longko Mayor junto a nuestro candidato @gabrielboric y candidatxs de AD de la Región de Los Ríos y la Provincia de El Ranco. #LosRios #ElRanco #Valdiviacl #LosRiosxBoric #seguimos pic.twitter.com/ARFXQspNMy

— LosRiosXBoric (@x_boric) 9 de octubre de 2021

«Aquí no hi ha una guerra civil entre grups ètnics sinó un conflicte que no s’ha resolt bé», afirma l’advocat maputxe i acadèmic Salvador Millaleo. La història de la formació de l’Estat xilè, al segle XIX, és també la de la pèrdua de les terres que tenia aquesta comunitat originària: de 10 milions d’hectàrees que Espanya va reconèixer com a territori maputxe, aquests pobles es van quedar amb 536.000. Entre el 1961 i el 1971, els indígenes van presentar 1.434 demandes per restitució i només van tenir 352 dictàmens favorables. El Govern de Salvador Allende (1970-73) va afavorir la recuperació de 132.115 hectàrees. La dictadura militar va significar una marxa enrere d’aquest camí.

Mirades contraposades

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

«Si ens ho mirem amb ulls de turista ens deixarà extasiats, però si ens acostem al terra el sentirem cantar: “Arauco tiene una pena que no la puedo callar, son injusticias de siglos que todos ven aplicar”», va dir el papa Francesc durant pastoral a La Araucanía, el febrer del 2018, amb una clara referència a la cançó de Violeta Parra, una artista emblemàtica de Xile. El conflicte, que els últims anys ha arribat a diversos pics d’intensitat, és també conseqüència de les fortes contradiccions entre la cultura maputxe i la matriu productiva de l’elit xilena. L’expansió de la indústria fustera, responsable del 8% de les exportacions del país, és considerada per aquesta nació un atemptat contra la natura i un factor d’empobriment. Les protestes maputxes afecten interessos econòmics.

En aquest context ha irromput una anomenada Resistència Territorial Maputxe, que, després de la declaració d’emergència, va ocupar una reserva natural, 600 quilòmetres al sud de Santiago. Els seus integrants, tots encaputxats, van portar armes i van reivindicar el dret a l’autodefensa. «Estem disposats a repel·lir qualsevol acte violent de l’Estat». El Govern va trobar en aquesta declaració l’excusa perfecta per reduir el problema a una qüestió de «terrorisme».