Pavel Latuixko: «Els bielorussos demanen a la UE sancions dures contra Lukaixenko»

  • El cap de l’Executiu bielorús en l’exili demanda represàlies dures i un aïllament polític total del règim de Minsk

  • L’exambaixador bielorús a Madrid denuncia que al seu país s’han recuperat mètodes repressius estalinistes com la tortura, les deportacions, les confessions forçades i l’ús de substàncies psicotròpiques

Pavel Latuixko: «Els bielorussos demanen a la UE sancions dures contra Lukaixenko»
4
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Pavel Latuixko, antic ministre de Cultura de Bielorússia i exambaixador a Espanya, dirigeix des de Varsòvia el Govern Popular Anticrisi, una mena d’Executiu a l’exili que intenta impulsar una transició política «pacífica» al seu país. És un dels polítics més odiats pel règim d’Aleksandr Lukaixenko, que no oculta el seu desig de portar-lo de tornada a Minsk per jutjar-lo i condemnar-lo, com al periodista Roman Protassévitx.

-Com a ex alt funcionari, vostè coneix bé Lukaixenko. ¿Amb quins recolzaments compta?

A l’equip que he creat hi ha molts exfuncionaris: l’exviceministre d’Afers Exteriors, l’exambaixador a l’Argentina, a Cuba, l’expresident del Comitè Olímpic. Al principi molts van abandonar al règim, però no van ser suficients. Avui, més del 80% dels funcionaris no vol Lukaixenko, i fan una vaga a la italiana, –ajustant-se escrupolosament a la normativa. El treball de l’Estat està paralitzat. Conec el primer ministre Roman Golovtxenko, antic ambaixador en els Emirats. No té capacitat professional per treure l’economia de la crisi. La sortida és només una: demanar diners a Rússia.

-¿Fins a quin punt el Kremlin recolza Lukaixenko?

És difícil de saber. Després del 9 d’agost, Putin va recolzar públicament un dictador que per a tothom havia perdut les eleccions i malgrat la repressió tan greu que havia desencadenat. Va ser el primer cop a la credibilitat de Rússia. El segon error és que, faci el que faci Lukaixenko, Putin el continua recolzant. I negocia alhora acords secrets per a la integració (dels dos països) en els àmbits de les finances, les duanes, la legislació fiscal, la cooperació militar. A causa de la posició del Kremlin, la imatge de Rússia està caient a Bielorússia. S’ha iniciat l’Eurocopa, i molt poca gent recolza l’equip rus, a diferència del passat. Ara prefereixen Ucraïna.

-¿Té proves de la participació de Rússia en l’incident de Ryanair?

Només deduccions. Però per al KGB de Bielorússia no és possible portar a terme una operació així. A Grècia (d’on va sortir l’avió) no hi ha representació diplomàtica bielorussa, ni tampoc estructura d’espionatge exterior. Però sí que la té Rússia.

                    

-Lukaixenko va parlar d’una reforma constitucional i va dir que deixarà el poder «quan arribi el moment».

Ja no es parla de la seva dimissió. Pretén complir els cinc anys de mandat. La reforma constitucional és un bluff. És el que Putin va intentar obligar-lo a fer durant la primera trobada al setembre. Va dir que s’havia de fer una nova Constitució, anar cap a una república semipresidencialista, sense poders absoluts. Lukaixenko ara intenta demostrar que ha sufocat les protestes i que la reforma ja no és necessària. A més, afronta molts problemes. Un d’aquests és que no pot formar una comissió electoral perquè la gent no hi vol participar.

-La repressió s’ha endurit. ¿El règim està recuperant tàctiques soviètiques?

La repressió sempre ha sigut dura, no ha canviat. Només els polítics i els mitjans europeus van oblidar Bielorússia. Lamento que s’hagi hagut de produir un acte de terrorisme estatal contra un avió amb passatgers de la UE perquè Europa ens recordi. Que s’utilitza mètodes soviètics, sens dubte. La tortura, utilitzar substàncies psicotròpiques perquè la gent faci confessions públiques en televisió. Per aquesta raó hem exigit excloure la televisió bielorussa de l’UER. Hi ha repressió contra familiars. Avui, Bielorússia està tancada. Només es pot sortir a Rússia. Al centre d’Europa ha sorgit una Corea del Nord. Si ets un pres polític, se’t pinta l’uniforme d’un color. ¿Qui feia això? Els nazis. Hem recuperat la pràctica de les deportacions. L’últim incident va ser fa poc. Tres bielorussos d’origen polonès van ser enviats a la frontera, a terra de ningú, sense documents. El mateix ministre de l’Interior ha demanat construir camps de concentració durant una reunió amb la policia. Representants del KGB declaren que tots els que han fugit a l’estranger seran castigats. Això passava en temps de Stalin.

Notícies relacionades

-¿Què poden fer Espanya i la UE per alleujar aquest sofriment?

La veu d’Espanya no se sent massa. Se sent la de Finlàndia, la d’Àustria... Espanya, com a país influent de la UE i líder del món hispanoparlant, pot fer molt més. S’han d’aplicar sancions massives i potents. I això motivarà la gent a sortir al carrer una altra vegada. Els bielorussos hi estan preparats. Les demanen. El següent: aïllament polític total. No rebre cap ambaixador de Lukaixenko. Limitar la seva presència en les organitzacions internacionals. Tercer: el Parlament Europeu va qualificar el règim de Lukaixenko de «criminal». Se li donar continuïtat legal. I aplicar la jurisdicció universal inclosa en la convenció de l’ONU contra la tortura. Hi ha prou material per crear un Tribunal Penal Internacional ad hoc sobre Bielorússia. Així, aquells que han comès crims sabran que seran castigats.