El Brasil s’acosta al col·lapse sanitari en el seu pitjor moment de la pandèmia

El Brasil s’aproxima al col·lapse del seu sistema públic de salut, amb més de la meitat dels estats del país al límit de la seva capacitat, mentre creix la pressió perquè el president Jair Bolsonaro prengui mesures dràstiques per contenir l’explosió de contagis.

El Ministeri de Salut va reportar aquest dimarts un nou rècord diari de morts associats a la Covid-19, amb 1.641 morts en les últimes 24 hores.

El país viu el seu pitjor moment de la pandèmia des que el 26 de febrer del 2020 registrés el primer contagi, coincidint a més amb la irrupció de la variant amazònica (P.1), més transmissible, segons estudis preliminars.

Des del novembre, la corba de casos i morts creix de forma preocupant, però ha adquirit caires dramàtics en els últims 40 dies, període durant el qual la mitjana diària de morts no ha baixat del miler.

El Brasil és, al costat dels Estats Units i l’Índia, un dels països més afectats pel coronavirus SARS-CoV-2, al comptabilitzar més de 257.000 defuncions i 10,6 milions de casos, segons dades oficials.

Ucis al límit en més de la meitat del país

Si en la primera onada l’evolució de la pandèmia en aquest país de dimensions continentals i amb 212 milions d’habitants era heterogènia, en aquesta segona, més virulenta i letal, el SARS-CoV-2 ha posat en perill més de la meitat del país alhora.

L’índex d’ocupació de les unitats de cures intensives del sistema públic sanitari supera el 80% en 19 dels 27 estats brasilers, amb un matís: són cada vegada més els joves amb quadres greus.

«El risc de col·lapse existeix i ja ho estem observant a diverses regions del país», va afirmar a EFE el metge Carlos Starling, consultor científic de la Societat Brasilera d’Infectologia (SBI).

Després de mesos de flexibilització, els Governs regionals i municipals han endurit les mesures de distanciament, com el tancament de negocis no essencials i tocs de queda nocturns, a fi d’evitar el col·lapse succeït al gener a Manaus, capital de l’estat de l’Amazones.

Més casos, però menys llits

L’Amazones, on va sorgir la nova variant i amb una estructura hospitalària que ha sigut històricament precària, va veure desbordat el seu sistema sanitari en qüestió de setmanes. Va faltar fins i tot oxigen. Des d’aleshores, centenars de pacients amb Covid-19 van ser traslladats a altres punts del país per rebre tractament.

Ara, altres estats van camí d’aquest escenari, com a Santa Catarina i Mines Gerais, que ja han hagut de transferir alguns dels seus pacients a altres regions del Brasil davant la falta de llits als seus hospitals.

«La perspectiva no és bona. El que vam veure a Manaus certament ho veurem en altres regions del Brasil», adverteix Starling.

La segona onada arriba a més en un moment en què s’han reduït gradualment el nombre de llits de teràpia intensiva finançats pel Ministeri de Salut. També són pocs els hospitals de campanya que encara queden drets.

Al desembre hi havia 12.003 llits uci per a la Covid-19 finançats pel Govern; el gener, 7.717, i el febrer, que va acabar com el segon mes amb més morts per la malaltia al Brasil, 3.187, segons dades del Consell Nacional de Secretaris de Salut (Conass).

Augmenta la pressió sobre Bolsonaro

L’entitat, que reuneix els 27 responsables regionals de les àrees de salut, va exigir en la vigília l’adopció de «mesures immediates» a nivell nacional per fer front «al pitjor moment de la crisi sanitària», entre les quals un toc de queda nocturn, el tancament de bars i platges, i la suspensió d’activitats presencials educatives i esportives.

El president Bolsonaro, que es nega a reconèixer la gravetat de la pandèmia i acostuma a criticar qualsevol tipus de restricció, encara no s’ha fet ressò públicament d’aquesta crida, però sí que ho ha fet el vicepresident, Hamilton Mourao.

Mourao va afirmar aquest dimarts que «no serveix» imposar «una cosa nacional» en un país tan gran com el Brasil perquè seria impossible fer-ho complir i el Govern, segons va dir, no és una «dictadura».

Així mateix, va declarar que la població està «cansada» de restriccions i va apostar per accelerar la campanya de vacunació. No obstant, la immunització, que va començar a mitjans de gener, avança lentament i fins ara només ha rebut la primera dosi un 3,2% de la població.

La P.1 pot esquivar els anticossos de la Coronavac

Especialistes consultats per EFE creuen que darrere d’aquesta explosió de casos i morts hi pot haver la nova variant P.1, present en almenys 17 dels 27 estats del país. En l’última setmana s’han publicat tres estudis preliminars que adverteixen de la perillositat d’aquesta nova soca, que sembla ser més transmissible, infecta amb una càrrega viral fins a deu vegades més gran, i és capaç d’esquivar els anticossos generats per una persona prèviament contagiada.

A més, científics de la Universitat de São Paulo (USP) i la Universitat de Campinas (Unicamp) van suggerir que la P.1 es pot escapar dels anticossos que genera una vacuna desenvolupada a partir del virus inactivat, com la del laboratori xinès Sinovac, coneguda com a Coronavac, la més utilitzada al Brasil.

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

«Això significa que cinc mesos després de la vacunació, la persona podria infectar-se de nou, però no necessàriament desenvoluparà la malaltia, ja que els anticossos produïts no són l’únic factor de protecció de la vacuna», va indicar a EFE José Luiz Proença Modena, professor de virologia d’Unicamp i coordinador de la investigació, avalada per la Fundació de Amparo a la Indagació de São Paulo (Fapesp).

Els resultats van ser obtinguts a partir d’una petita mostra de vuit pacients que van rebre les dues dosis de l’immunitzant xinès durant els assajos clínics de la fórmula i encara necessiten ser contrastats per altres membres de la comunitat científica.