Les xarxes socials miren d'aturar la desinformació

Rebutjar els resultats i posar en dubte el sistema electoral dels Estats Units. Durant els mesos anteriors a les eleccions, el president Donald Trump es va encarregar de revelar quina seria la seva estratègia si els recomptes s’allargaven i la balança es decantava de la banda de Joe Biden, com està passant. Això va donar marge perquè les grans plataformes com Facebook i Twitter es preparessin per aturar una onada de desinformació digital que no ha parat de créixer.

Durant les primeres hores, les xarxes socials van aconseguir aturar els rumors. No obstant, a mesura que dimecres el recompte d’estats clau com Wisconsin i Michigan es tenyien de blau els republicans van posar en marxa la maquinària de fang per esquerdar aquest dic tecnològic. «Això és un frau», assenyalava Trump utilitzant el podi presidencial de la Casa Blanca. «Ens estem preparant per guanyar aquesta elecció. Francament, hem guanyat aquesta elecció». Amb aquesta mentida, el president activava una estratègia electoral cuita a foc lent que ha calat entre els seus seguidors i que s’ha servit de les plataformes per amplificar les conspiracions sobre un frau electoral.

Poc després, Trump difonia un missatge fals assenyalant el recompte de vots a Michigan, el seu fill Eric difonia notícies falses sobre la crema de 80.000 vots –que resultaven ser de mostra, no oficials– i la campanya del president i la seva secretària de premsa, Kayleigh McEnany, s’autoproclamaven guanyadors de Pennsilvània.

Els cercles ultraconservadors també van fer circular rumors que els treballadors electorals van donar retoladors als votants de Trump perquè les màquines no poguessin llegir el seu vot, una teoria que ja es coneix com a ‘Sharpiegate’. Malgrat ser contrastats i desmentits, les acusacions van tardar poc a convertir-se en virals.

Ràpida reacció

La proliferació d’aquest contingut tòxic va portar les plataformes a respondre amb rapidesa. A més de destacar el recompte oficial de vots a la capçalera i oferir vincles amb informació, Twitter ha amagat parcialment aquests missatges amb advertències de falsedats i ha restringit la possibilitat de compartir-los i comentar-los.  Fins a sis dels 14 tuits publicats per Trump dimecres van ser marcats com a «enganyosos». Twitter va desactivar una xarxa de 150 comptes que difonien conspiracions contra Biden i va marcar un missatge de Ben Wikler, cap del Partit Demòcrata de Wisconsin, per declarar victòria a l’estat abans que ho fessin els mitjans.

Per la seva banda, Facebook ha actuat amb menys contundència, etiquetant aquests missatges falsos amb una contextualització que, no obstant, no evita la difusió ni l’impacte d’aquestes mentides. Tot i que al principi va rebutjar etiquetar els posts que proclamaven anticipadament la victòria en algun estat, la plataforma de Mark Zuckerberg va canviar el seu rumb dimecres i va començar a assenyalar la desinformació. Tant Facebook com Instagram avisen amb notificacions els seus usuaris que el recompte encara no ha acabat.

Once President Trump began making premature claims of victory, we started running notifications on Facebook and Instagram that votes are still being counted and a winner is not projected. We're also automatically applying labels to both candidates’ posts with this information. pic.twitter.com/tuGGLJkwcy

— Facebook Newsroom (@fbnewsroom) 4 de noviembre de 2020

Capítol a banda mereix Youtube. La seva pàgina principal mostrava informació precisa del recompte i els vídeos de les eleccions tenen un vincle amb els resultats oficials de The Associated Press. No obstant, la plataforma ha sigut durament criticada per permetre l’emissió de canals en què es donava falsament per guanyador Trump i es difonien les notícies falses sobre un frau electoral, alguns amb fins a 3,5 milions de visualitzacions. En un fins i tot apareixia el seu exassessor i guru de l’extrema dreta, Steve Bannon, (acusat de defraudar centenars de milers de dòlars de donacions a una campanya per construir el mur) demanant als nord-americans recórrer a les armes per «no permetre la infàmia».

En un comunicat, la mateixa plataforma, propietat de Google, ha explicat que no ha esborrat aquests vídeos amb acusacions no provades malgrat que el seu «contingut demostrablement fals soscava la confiança en el procés democràtic», només els seus anuncis. «Twitter i Facebook van mirar d’avançar-se a l’amenaça, Youtube va reaccionar com si no hi hagués cap amenaça a la integritat de les eleccions», ha assenyalat el tecnòleg Casey Newton.

El seu impacte no és menyspreable. Fins a un 26% dels adults nord-americans recorren a la plataforma de vídeo més gran del món per informar-se i d’aquests un 76% la consideren una font important, segons un estudi del Pew Research Center publicat al setembre.

De les xarxes al carrer

Et pot interesar

Des de dimarts, la resposta de les xarxes socials ha sigut més ràpida i contundent del que havien fet mai abans. Facebook, Twitter i Youtube asseguren que la feina no està feta i que continuaran pendents dels riscos que puguin sorgir. «L’audiència està hiperfocalizada en un moment en què hi ha una gran quantitat d’incertesa i els mals actors se’n poden servir d’una manera oportunista», assenyalava al ‘New York Times’ el director del Laboratori d’Investigació Forense Digital de l’Atlantic Council, Graham Brookie.

Aquest serà el seu principal repte fins que se certifiqui un guanyador presidencial, però també després d’aclarir-se el resultat, ja que es tem que aquestes plataformes siguin instrumentalitzades perquè grups radicals organitzin protestes i fins i tot accions violentes per mirar de frenar uns recomptes que poden convertir Biden en president.